El fet biològic
Per Jesús Moya Casado
Sempre s'ha dit “fet consumat”, o “realitat indiscutible”, o “fenomen evident”. Últimament es diu freqüenment: “fet biològic”.
El fet biològic d'ara és el de la personalitat de Catalunya. Durant les últimes memorables jornades en les que s'han reunit una série de pares de la nació en les Corts Espanyols, un impetuós reporter interpelà bruscament a l'escritor Pérez Reverte:
- ¿Admet vosté el fet biològic?
L'escritor li contestà impertorbable:
- Ho admet, pero no li done importància. Un cavall és un fet biològic; pero ve un atre fet biològic, més fort, que és un home normal i corrent, i es monta en ell. Lo que importa és la raó i la justícia.
Humilment, intentaré interpretar a don Arturo en la seua resposta:
Vullc traduir en la resposta de l'ilustre acadèmic que fugim dels tòpics. En tants com es repetixen últimament estos han perdut tot el seu valor. Si ha d'haver fets biològics, tant dona que siguen catalans o ceutíes. Mentres impere la raó i la justícia, igual dona que vullgam fer-nos fortes en el fet biològic.
Mentres queden ginets (lligga's lleis, juges, llibertats, contrapunts de tots ells… etc.) capaços de dur les regnes de la raó i (¿per qué no?) la força d'esta, serem capaces de llimitar tants fets biològics, que podran ser cavalls o rucs. Sobre ells sempre cavalcarà la raó.
© Copyright J.M.C. - 2024