Al que li auxiliava en el seu treball en el patíbul se li donava el nom de “Mala Roba”, substituït pel poble pla per “Pocarroba”.

     En les diferents disposicions adoptades referents al bochí, en una ordenança datada en 1389 es reflectia que quan este “...fuera al mercado, calzara guantes y usara de una varilla ó junquillo para señalar las cosas que quisiera comprar”.

     Atra de les disposicions és que se li va obligar “...à llevar en los actos de oficio capa amarilla y sombrero blanco, en el que colocaba una escalerilla de metal, que represente la escalera de la horca.” “Fuera de su egercicio podia usar el trage comun, pero sin abandonar la escalerilla”.

     El 9 de giner de 1673 va ser nomenat bochí a José Creus (Morro de Baca, diu el text) al que se li va agregar “...à llevar en los actos de oficio capa amarilla y sombrero blanco, en el que colocaba una escalerilla de metal, que represente la escalera de la horca.” “Fuera de su egercicio podia usar el trage comun, pero sin abandonar la escalerilla”.

     “…el castic que més expectació despertava era la pena de mort”.

     Sabent-ho, les autoritats elevaven els patíbuls en els llocs més concorreguts, en els pròxims a on habitava el reu. La pena que s'aplicava era la forca i la decapitació. Esta última estava reservada per als nobles. Els reus d'adulteri, homosexuals i hereges, eren condenats a la foguera.

     A lo manco des de l'any 1389 el bochí sempre va viure en els barris distants del centre de la capital, residint per un llarc periodo en el barri de la Morería i en la parròquia de Sant Miguel “…para imponer su presencia, tan siniestra siempre, à los moriscos que ocupaban aquellos barrios…”

     Consten documents de l'any 1622 en els que el bochí valencià vivia en les afores de la Porta de la Mar o Portal Nou.

     En l'any 1682 el Consell General va dispondre subastar les obres necessàries d'una casa per al bochí i que es varen arrematar pel preu de 180 lliures. La casa i carrer del bochí en Valéncia es trobava, en un principi, en la que despuix va ser Abadia de Sant Miguel, contigua a l'iglésia del mateix nom. Este carrer tenia eixida al carrer de la Corona, que llavors era del Tints. En l'any 1740, este tros de carrer es va tancar per orde de l'Arquebisbe don Andrés Mayoral per al progrés de la Casa de Misericòrdia.

     En l'any 1730 el bochí va viure en un carreró situat al costat i esquenes de les presons de Sant Narciso, cridat carrer Llibertat.