Esta dòna, filla d'un notari mallorquí, va nàixer home (fon batejat en el nom de Miquel), pero des de chiqueta el seu comportament va ser de dòna; vestia com a dòna i es comportava com a tal, i aixina fon vista en “a lo manco dèu cases”, segons la seua sentència. Va ser condenada a morir aforcada públicament, vestida en una camisa i en la part inferior del cos al descobert per a que la plebe poguera vore que era un home.

     El trompeta ya s'havia encarregat de donar la notícia del ajusticiament. El referit trompeta, a pur de anunciar en la seua trompeteta la crida en els llocs més concorreguts, quan ell creïa que ya havia conseguit reunir al número suficient d'espectadors, llegia la sentència i l'imminent eixecució pública.

     El sacerdot Melcior Miralles, capellà d’Alfons el Magnànim va assistir a l'eixecució, com va fer en tantes atres morts, eixecucions, assessinats, accidents, i va prendre nota i la va incloure en el seu dietari en l'anotació 130, inclosa en el foli 118.

     Als cavallers se'ls eixecutava prop de la Catedral de Valéncia, front del carrer de Cavallers. Als hereges, prop del Passeig de la Pechina, en un espai molt pròxim al jardí Botànic de Valéncia. En el Mercat s'eixecutava a tot tipo de delinqüents: assessins, parricides, sodomites, etc.

     Per tant Margarida Borràs va ser la primera persona documentada que va ser eixecutada en Valéncia per la seua condició sexual.