L'antiga Casa de la Ciutat es trobava en el lloc que hui ocupa el jardí del Palau de la Generalitat, en la plaça de la Verge. La Casa de la Ciutat, ocupava un espai rectangular. L'entrada principal s'obria al carrer de Cavallers i l'atrassera a la Batlia. Les quatre ales de l'edifici deixaven en el seu centre un pati. En la frontera principal existien dos torres de secció quadrada, arrematades per terrats. Eren molt semblants a les de la veïna Generalitat.

     El trasllat cap als nous locals favorí el derrocament del vell edifici, concloent-se en 1860. En eixe derrocament es varen tractar tots els elements, tant nobles com a vulgars com si foren enrunes, desapareixent rajoletes, frescs, làpides, portes, etc. Algunes -molt poques- peces es varen salvar. Una d'elles va ser el treginat de la Sala Dorada -hui instalat en el Consolat de la Mar-, la reixa de ferro -colocada en la Capella del mateix edifici-, el quadro d'Espinosa que representa el Jurament de la Ciutat sobre el Misteri de l'Inmaculada Concepció i algunes atres obres d'art.

     Fon l'encabotament del regidor de l'Ajuntament, Mariano Aser, qui en l'any 1870 es va prendre com a tasca personal l'alienació del treginat de la sala Dorada que, des d’el derrocament, es trobava en el palau Arquebisbal. A pesar de l'oposició de la comissió municipal de Facenda, i l'opinió en contra d'alguns regidors, el Consistori ordenà la seua evaluació el 28 de març de 1870 per a la corresponent subasta. En el més de decembre següent, Aser tornà a reclamar, demanant que se subastara de nou, i que s'autorisara a la antedita comissió, en cas de no presentar-se postors, a la seua alienació com a fusta vella. L'Ajuntament acordà per onze vots contra nou que es traguera la peça a subasta en retaxa. Pero la transcendència de l'assunt, en l'instància de varis veïns demanant la revocació de l'acort va donar el seu frut. El 4 de decembre de 1916, l'Ajuntament va resoldre traslladar al Consolat de la Mar dit treginat.

     L'acta oficial d'entrega en el palau Arquebisbal va tindre lloc el 30 de giner de 1917, en la participació del canonge Juan de Deu Nogueira i Pavía, José Martínez Aloy, en representació de l'alcalde, Luis Cebrián Mesquita, cronista de la ciutat, Federico Aymamí, arquitecte major municipal, i José Aixa, restaurador de monuments. Despuix d'informació de l'assunt, en nom de l'Acadèmia de Sant Carlos, efectuada per Antonio Martorell Trilles, el Consistori va resoldre el 9 de juliol de 1920 el seu montage en el Saló del Consolat del Mar, i que s’acabà a finals de juny de 1923.

     Sobre el nou edifici de la Real Casa d'Ensenyança, la qual era una institució creada per l'arquebisbe Andrés Mayoral en el sigle XVIII, es va construir entre 1758 i 1763 el actual Ajuntament. La Casa d'Ensenyança era un centre docent per a chiquetes sense recursos. En 1854 es varen traslladar allí les oficines municipals i varen ocupar este edifici aixina com l'àrea contigua i solars de l'antic Convent de Sant Francisco. En 1906, varen donar començ les obres de l'actual Ajuntament atenint-se al proyecte presentat pels arquitectes Carlos Carbonell i Francisco Mora. El dia 30 de juny de 1906, l'alcalde de Valéncia, don José Sanchís Bergón, colocà la primera pedra, i les obres no es varen interrompre fins a 1936. L'edifici fon objecte d'una important transformació. Fins ad eixe moment la frontera principal de l'Ajuntament recaïa al carrer de la Sanc. El balcó de pedra va ser realisat entre 1965 i 1967 i fon dissenyat per Francisco Mora i terminat per José Luis Testor Gómez.