EL CATALÀ, SI NO T'HO HA FET, T'HO FARÀ

     S'usa molt en el nostre regne este modisme o refrà, que tan poc favorix als catalans en general, i sense dubte té per fonament el caràcter “sui generis” d'eixe poble, que ralla molt alt en patriotisme a la seua terra, i està tan pagat d'ella, que creuen que no hi ha una atra millor, per això suponen que són superiors als demés, tenen el parlar brusc, altaner i poc atent, és orgullós, egoiste recelós, tacany i mesquí, raboser en els tractes i contractes; i com els valencians generalment són menys amants de la seua terra, pero més modests, més simpàtics, més fins en el tracte social, més generosos i despresos i més francs i confiats, allí on van són ben rebuts, atesos i respectats, reben la confiança de tots els que els tracten; tot lo contrari dels catalans, que casi mai apleguen a tindre completa confiança en ningú, i com un es descuide, a lo millor li vénen jugant una mala passada, raó perqué són antipàtics i on es volen, es volen poc. Totes estes coses hem tingut nosatres present en posar-li el títul ad este articulet i arrematar-ho en la consabuda cançó:

Martí, tira-li
català, matalà;
no trates en barrets rojos, (*)
que algú te la pegarà.

     (*) Ab els barrets rojos se referix a les barretines propies dels catalans.