Martínez Ferrando, en el seu llibre “La Valéncia de Jaume II”, investigant la seua personalitat, nos diu que “poca cosa sabem de Bernat dez Clapers”, aportant com a senyes d'interés “que fou un ric mercader; a favor seu es dictaren ordens reals d’eixercir represalies contra mercaders estrangers per compensarli perjudicis causats als seus interessos particulars (...). Tal vegada Clapers féu la seua fortuna ab el comerç d’esclaus sarrains, negoci de tanta prosperitat en aquell periode, com a contrapartida del que realizaven els mercaders musulmans a base d’esclaus cristians”.

     Bernat dez Clapers ha passat a l'història per ser qui va fundar el primer centre hospitalari favorit per un seglar. I aixina, en 1313, Bernat dez Clapers va posar en funcionament un hospital en el carrer Sagunt, situat a uns doscents metros del rio Turia en una capacitat per a díhuit llits. De la seua administració es va encarregar la seua esposa, testant que al seu decés anaren els Jurats de la ciutat els qui s'encarregaren del seu funcionament. El seu desig de que el centre hospitalari fora alié a l'Iglésia es va vore complit.

     Esta és la clàusula principal del seu testament:

     “Volo et mando quod incontinenti post obitum meum instituatur et aedificetur quoddam Hospitale in Censuali meo, quod emi ad Espanyol de Cerbeto, sito in itinere Sancti Juliani, quod Hospitale adornetur in perpetuum de pannis lecti, et aliis, quae ibi fuerint necessaria, juxta facultates dicti Hospitalis; et quod in eodem Hospitali plocurentur et provideantur infirmi Pauperes Christi ex omnibus eorum necessitatibus ... Quod quidem Hospitale volo vocari et nominari Beatae Mariae”.

     Durant els sigles XIV i XV va ser el centre sanitari més important de la Valéncia, fins que a començ del XVI i en la creació de l'Hospital General, es varen unificar en el mateix els diferents centres hospitalaris a lo llarc del sigle en algunes excepcions.