El pou sagrat d'els Edetans
Per Jesús Moya Casado
Valéncia va ser el lloc a on els Edetans varen tindre el seu pou sagrat i a on, més tart, romans construirien el temple a la divinitat de Diana, i en la que s’erigí la Mesquita Major en l'época musulmana per a, en l'arribada del cult cristià a aquella Balansiya, finalment, els cristians dedicaren al cult de l'Asunción de María en Valéncia.
La Real Basílica de Nostra Senyora dels Desamparats, erigida com a temple per a l'image mariana de la patrona de Valéncia, rep tal distinció des de l'inauguració del temple en l'any 1667.
Digne és d'estudi que l'únic mapa del que es tenen notícies, per a descobrir lo que en aquell lloc va haver abans de la seua construcció, està intacte a excepció de la zona a on es començà la construcció de la Basílica, que està retallat i borrat l'edifici que allí hi havia. Este mapa es troba hui en el Museu Històric Municipal de Valéncia.
Segons el secretari del Sant Ofici de l'Inquisició per llavors, testic de les excavacions, mos diu que en aquelles “cases” o conjunt, que pertanyien a l’arciaca major, i que es varen derrocar per a la construcció de la Basílica es trobaren “grans tesors romans” i que una de les cases tenia l'escut dels Mercader tal i com es pot observar en el llibre “Lithologia o explicació de les pedres i atres antiguetats trobades en les sangues que es varen obrir per als fonaments de la Capella de la nostra Senyora dels Desamparats de Valéncia” de Joseph Vicente del Olmo de 1653 a on diu:
“Las cafas que para efta obra fe derribaron era de la Dignidad de Arcediano de Valencia, vivia en ellas por leerlo en año mil quatro cientos cincuenta y feis el Dotor Matias Mercader, y las reparó entoces, como fe colige de aver hallado fus armas en la puerta principal”.
En este lloc ya existia una gran devoció a la Mare de Déu per ser l'image venerada per la Confraria i l'Hospital, la cridada “image que va sobre els cosos” (1426) o “Image de la Verge Maria i ab els Jhs al bras ab la creu al coll i Ignocents al peus i dos angels” (1451).
L'inici dels treballs de construcció va ser en abril de 1652. I se nos parla de la controvèrsia que va haver degut a que dit solar era l'utilisat habitualment pel Sant Ofici per a les seues celebracions públiques en Valéncia, i que era necessari buscar el trasllat a un temple més concorde a la devoció de l'image gòtica de la verge que es trobava en la Catedral des de 1623.
Una llegenda popular valenciana, diu que en el solar que va ocupar este temple hi havia un morabit musulmà i que este guardava una civera que transportava als morts en el seu últim viage, sent comandats estos enterraments per una antiga confraria de enterradors que, en bona voluntat, enterrava als pobres i desgraciats que ningú volia fer-ho.
En temps de Balansiya i, posteriorment, en la València cristiana era una caixa la que va substituir a la llitera per al transport dels morts i ahí acodien les persones per a fer demandes de sufragi (ajuda, favor o recobre). Les gents pensaven que este lloc era màgic, puix albergava el transport que conduïa a les ànimes fins l’últim viage, tant per a musulmans com per a cristians.
Hi ha qui ha volgut vore en esta llegenda el fenomen que es produïx en l'Ofrena de Flors a la Mare de Deu durant les falles, quan acodixen (creents o no) a la cridada “Llumenà”, i que no és més que una extensió de lo que allí ocorria fa sigles, quan els valencians acodien en pelegrinage a la caseta dels enterradors per a les seues peticions i pregàries.
© Copyright J.M.C. - 2024