“Quiero ser, al menos una vez en la vida, romero en la Peregrina”. En esta promesa escomença el seu relat l'advocat i escritor alacantí Francisco Martínez Morellá en el que conta en tot detall en un preciós llibre titulat “Romero en la Peregrina; singladura del Cuaderno de Bitácora”, la Romeria a la Santa Faç de l'any de gràcia de 1944 en que se complí la promesa feta per l'almirant Juan Sebastián Elcano en els últims moments de la seua vida, d'entregar un donatiu al convent de les Clarises de la Santa Faç en el monasteri alacanti.

     En el monasteri, segons s'entra a la dreta i en un chicotet retaule, pot contemplar-se la reproducció en miniatura de la caravela “Victoria” en la que Juan Sebastián Elcano donava la volta al món.

     Baix la chicoteta nau, un text que diu lliteralment: “A 22 de julio de 1526, a un grado de la equinoccial en el Océano Pacífico, a bordo de la nao Santa María de la Victoria. Item mando que un romero, a quien se le darán seis ducados para gastos, vaya a cumplir la promesa que he hecho de ir hasta la Santa Verónica de Alicante con veinticuatro ducados que entregará con recibo, al convento”.

     Per aquelles calendes, fa més de cinc segles, era ya conegut en tot el món el pany en que la santa dona Verònica torcà el Diví Rostre de Jesus que se venera en Alacant i els milacres que se li atribuïen, i l'ilustre navegant volgué trobar consol en ell.

     Després de uns dies d'horrorosa tormenta, aplacà la tempestat i al trencar l’alba, un dia de calma. En plena circumnavegació, just quan creuaven l'estret de Magallanes i la tripulació de la nau Santa Maria de la Victoria aguativa l'Oceà Pacífic, Elcano se senti moribunt, demanà encomanda d'escriure per a plasmar la seua última voluntat i entregà el llegat a l'escriva d'a bordo i la seua ànima a Deu.

     Evidentment, Juan Sebastián Elcano no pogué complir la seua promesa ni tampoc el mensager, no se sap per qué, pero el llegat, celosament guardat per l'escrivà, se conservà a través dels segles en el Museu Naval i els marins espanyols se dispongueren a materialisar l'ofrena de l'ilustre navegant.

     En efecte, el dijous 20 d'abril de 1944, dia de la Santa Faç, entre els pelegrins -se diu que 80.000- caminava un nutrit grup de marins portant al front a l'almirant Francisco Basterreche y Díaz de Bulnes, a la sao capità general del Departament Marítim de Cartagena, i el en aixó capità de nau i director del Museu Naval, l'alacanti Julio Guillén Tato, canya i romer en ristre i portant en andes la reproducció de la caravela, caminaren cap al monasteri.