Los Fueros del Reino de Valencia
Por Jesús Moya Casado
UN DÍA PARA ENMARCAR DENTRO DE LAS EFEMÉRIDES VALENCIANAS.
Tal día como el 1º de abril del año 1261 (veintitrés años después de conquistar el Reino de Valencia), el Rey Jaime I jura “Els Furs” concedidos por el Conquistador, por lo que a partir de esa fecha, quedó constituido el Reino de Valencia bajo la Corona de Aragón.
Los Fueros del Reino de Valencia rigieron el reino desde 1261, cuando Jaime I, el fundador del reino, los juró y promulgó en una reunión de las Cortes del Reino de Valencia el mismo año, hasta 1707 en que fueron abolidos.
Su primera redacción se sitúa en la primavera de 1239 al año siguiente de la conquista de Valencia y por iniciativa del propio rey Jaime I fueron redactados inicialmente en latín:
“In nomine Domini. Incipiunt donationes de Valentia et de termino, facte a domino Jacobo rege Aragonum sub Era millesima CCª LXXVª, anno M. CC. XXX. Séptimo”.
Fue diecisiete años más tarde cuando estos mismos “Furs” se tradujeron al “romanç valenciá” para entendimiento de la población del Reino que acababa de conquistar: “Est fur arromança lo Senyor Rey”. “Istum forum posuit in romantio Dominus Rex”. (Furs del Regne de Valencia).
“Los jutges en romanç diguen les sentencies…”, “Metges axi fisichs com cirurgians les receptes que ditaran hajen a dictar en romanç declarant lo nom de les herbes en lur nom comu, e vulgar”.
Es decir: según las teorías foráneas, los “conquistadores del norte” (de los cuales, sólo sabían leer y escribir un 2%) en un número “…no superior a 2.000 gentes…” enseñaron a hablar a más de 500.000 valencianos que, hasta entonces, no sabían hablar, según esos mismos teóricos.
En arreglo als Furs redactats pel escribà real, Boronat de Penya, i concedits pel Rei Jaime I, es va constituir el Regne de Valéncia baix la Corona d'Aragó. Els Furs, varen ser redactats conforme a les costums valencianes. Estes eren les normes de vida comú aixina com l'ordenació de la ciutat de Valéncia i del seu Regne. En estes normes s'arreplegaven, igualment, algunes de les que varen estar en vigor durant el regnat moro, tals com el Tribunal de les Aigües.
Una de les noves llegislacions més importants varen ser la configuració dels Juges Civils, Criminals i Militars, aixina com la “Cambra dels Jurats de Valéncia”.
El Rei Jaime I, en l'any 1251, otorgà a “les costums valencianes” el privilegi de Furs, i ordenà que els juges s'atingueren ad estes lleis.
La ciutat de Valéncia i el seu regne varen tractar d'obtindre la irrevocabilitat del dret valencià per part del Rei, per lo que el 1º d'abril de 1261 se li va solicitar que foren jurats estos Furs. A soles sèt dies despuix, el 7 d'abril de 1261, Jaime I jurà en Valéncia, davant les Corts Valencianes, els Furs del Regne de Valéncia.
Quatre dies més tart promulguà un nou privilegi al regne valencià, segons el qual, tots els successors del monarca també tenien que jurar-los en Valéncia abans d'haver complit el més del seu regnat.
En 1270 Jaime I tornà a ordenar als juges, definitivament, que no s'atingueren als decrets, sino als Furs de Valéncia en la primera sessió de Corts que va ser en Valéncia en l'any 1261 baix el regnat de Jaime I i l'última en 1645 també en el Cap i Casal.
En arreglo als Furs redactats pel escribà real, Boronat de Penya, i concedits pel Rei Jaime I, es va constituir el Regne de Valéncia baix la Corona d'Aragó.
Els Furs, varen ser redactats conforme a les costums valencianes. Estes eren les normes de vida comú aixina com l'ordenació de la ciutat de Valéncia i del seu Regne. En estes normes s'arreplegaven, igualment, algunes de les que varen estar en vigor durant el regnat moro, tals com el Tribunal de les Aigües.
Una de les noves llegislacions més importants varen ser la configuració dels Juges Civils, Criminals i Militars, aixina com la “Cambra dels Jurats de Valéncia”.
El Rei Jaime I, en l'any 1251, otorgà a “les costums valencianes” el privilegi de Furs, i ordenà que els juges s'atingueren ad estes lleis.
La ciutat de Valéncia i el seu regne varen tractar d'obtindre la irrevocabilitat del dret valencià per part del Rei, per lo que el 1º d'abril de 1261 se li va solicitar que foren jurats estos Furs. A soles sèt dies despuix, el 7 d'abril de 1261, Jaime I jurà en Valéncia, davant les Corts Valencianes, els Furs del Regne de Valéncia.
Quatre dies més tart promulguà un nou privilegi al regne valencià, segons el qual, tots els successors del monarca també tenien que jurar-los en Valéncia abans d'haver complit el més del seu regnat.
En 1270 Jaime I tornà a ordenar als juges, definitivament, que no s'atingueren als decrets sino als Furs de Valéncia.
La primera sessió de Corts va ser en Valéncia en l'any 1261 baix el regnat de Jaime I i l'última en 1645 també en el Cap i Casal.
Es pot vore l'oli de Vicente Requena (1593) que es troba en el “Saló de Corts”del Palau de la Generalitat i, com a curiositat, es pot observar en la fila superior esquerra, com a component de l'estament eclesiàstic a Juan de Ribera; en atra image a on veem part del pla de Valéncia de 1563 d'Anton Van donen Wyngaerde encarregat per Felipe II, on es veu l'esquerra l'antic Palau Real i davant el pont del real, llavors de fusta.
© Copyright J.M.C. - 2016