Vejam i estudiem el paràgraf anterior:

     “Any 1377” Vol dir això que, des d’eixe any, en algunes variacions que despuix vorem, l'escut de la CIUTAT, que no Regne de Valéncia, el qual ya tenia la seua Real Senyera, era el que podem vore en l'actualitat.

     “el Consell de la Ciutat”, és a dir, no les Corts del Regne, els qui ya tenien el seu símbol real representat en la Real Senyera del Regne. Açò ve a propòsit dels comentaris, tantes voltes sentits, de que la Senyera era, el símbol de la ciutat de Valéncia.

     “a proposta del Rei”. No va ser per mandat, sino com a proposta o “súplica”

     Pero este escut cuatribarrat de Valéncia, no va ser el primer que tingué la ciutat. Anteriorment al referit escut, es va usar el representat per una ciutat amurallada sobre ones, tal i com ho podem comprovar en un sagell que tancava un pergamí en l'any 1312, aixina com el esculpit en la catedral.

     I anterior ad est, tenim l'usat en época romana en el que figurava una cornucòpia entre feix de rajos. A abdós costats la llegenda VAL-ENTIA, rodejat tot ell per una corona de mechons.

     I aplegant a l'actual escut de la ciutat de Valéncia, podem vore que està basat en la Senyal Real d'Aragó. Despuix de l'aprovació per part del Consell, a l'escut li varen ser incorporant diferents elements:

     * Com reconeiximent a la resistència oposta per Valéncia a Pere "el Cruel” de Castella durant la Guerra dels Dos Peres (1356-1365), el rei concedí a la Ciutat de Valéncia el dret a utilisar la corona real en el que està coronat. També del sigle XVII són les "L" a cada costat de l'escut, simbolisant el títul de "dos voltes lleal", otorgat per Pere “el Ceremoniós” a la ciutat pels dos seges que va sofrir en la guerra en Castella, mencionada anteriorment.

     * A l'escut se l’afegí des del final de la Guerra de l'Independència Espanyola (1808-1814), dos branques de llorer que simbolisen la defensa de la ciutat davant el general francés Moncey, segons otorgament a la ciutat per Fernando VII.