En Zapatero no hi havia crisis, sino “recessió o desacceleració.” No va haver inflació —si acàs, “reacomodament de preus”—, ni va créixer la desocupació —sino que les empreses, “varen optimisar els seus recursos.” Els jóvens universitaris tampoc es varen a vore forçats a emigrar — varen optar per la movilitat exterior.

     El PP no va expulsar a Rato, sino que “se li va donar de baixa.” L'infanta Elena i Marichalar tampoc es varen separar, puix lo seu va ser una “cessació temporal de la convivència.” Un capítul aparte mereix l’extesorer del PP Luis Bárcenas, que va sofrir un “acomiadament en diferit” i, conseqüentment, va rebre una indemnisació per la seua gestió de la presunta caixa B del partit, que no era tal sino una “activitat extracontable sense caràcter finaliste”. Gràcies a la Llei d'Enjuïciament Criminal, els imputats per la Justícia ara són “investigats.”, paraula que resulta més lleu i sona menys forta.

     Ya fa temps que varen desaparéixer els “països pobres” substituïts per “països subdesenrollats”, a la vegada convertits en “Tercer Món” i més tarde “països en vies de desenroll.” En este eixemple lo que s'evidencia és que el llenguage polític necessita renovar els eufemismes constantment, perque es gasten. El copago sanitari, un eufemisme de repago, es convertix en “tiquet moderador”, o siga, en un peage per anar al mege, que ya havíem pagat prèviament en els nostres imposts.

     I, ¿qué em diu vosté dels “actius adjudicats” en lloc de desdonaments; creiximent negatiu en lloc de “pèrdues”; “conflicte colectiu” igual a folga; “moderació salarial” per baixada de sòus; “reajustament empresarial” no comparar-ho en acomiadaments; “roda de prensa sense preguntes” millor que un discurs; “tràfic d'influències” sona millor que soborn…?

     Yo, aixina de sobte, desconfie del que diu “reforma fiscal” quan es parla de pujar imposts, o del que parla de “desequilibris territorials” en lloc de desigualtats entre uns ciutadans i atres.

     Pero a mi un dels eufemismes que més m'agraden (lligga's en ironia) és el “catalaniste”, que és l'eufemisme amable en el que els nacionalistes d'eixa regió eviten reconéixer que ho són, donades les connotacions negatives del terme “nacionalisme”.