Els fills

Per Jesús Moya Casado

     Els fills, senyor, són péntols de les entranyes dels seus pares, i, aixina, s'han de voler, o bons o mals que siguen, com es volen les ànimes que nos donen vida. Als pares toca l'encaminar-los des de menuts pels passos de la virtut, de la bona criança i de les bones i cristianes costums, per a que quan grans siguen bàcul de la vellea dels seus pares i glòria de la seua posteritat; i en lo de forçar-los que estudien esta o aquella ciència, no ho tinc per encertat, encara que el persuadir-los no serà danyós, i quan no s'ha de estudiar per a pane lucrando (7), sent tan venturós l'estudiant que li donà el cel pares que li'l deixen rendes suficients per a viure, seria yo de semblar que li deixen seguir aquella ciència a que més li veren inclinat; i encara que la de la poesia és menys útil que fruible, no és d'aquelles que solen deshonrar a qui les posseïx. /p>

     Gran don Miguel de Cervantes.

     II Part del Quixot. Cap. XVI.

© Copyright J.M.C. - 2021