Començà a molt primerenca edat a treballar en el negoci familiar de la sederia valenciana en els tallers que esta tenia en el carrer En Bany en el barri de Velluters. Ahí començà a interessar-se per l'increment de la manufactura sedera i sobretot pel nou método que feya furor en Europa: el moaré. Obsessionat com estava per conseguir el secret del moaré i millorar-ho. Pensà en enviar a les diferents fàbriques repartides per Europa, pero esta idea mai va forjar.

     En 1786 existien en la ciutat de Valéncia 3.535 telers que donaven ocupació a 8.295 operaris i 5.200 dònes, aplegant a fabricar aquell any prop de 40.000 peces de tota classe de teixits de seda.

     La seua obsessió per conéixer els secrets d'esta rica tela aplegà a tal punt que el matí del 18 de març de l'any 1752, Joaquín Manuel Fos, als seus vintiun anys, va partir des de Valéncia cap a Gandia a lloms del seu cavall i en una documentació falsa registrada a nom d'un tal José del Castell.

     Prop de l’Albufera, va fingir ser assaltat, tacant la seua cadira de montar en la sanc de dos gallines que duya en si, escampant alguns tifells personals, com el seu capell, que prèviament havia foradat, en l'intenció de fer creure, a qui els trobara, que provablement es trobaria mal ferit, i en la desaparició del seu cos, la constatació de que potser fins a estiguera mort.

     Simulant en aquella escenificació la seua pròpia mort Joaquín va partir en barco cap a Barcelona, en a on ya com José del Castell, es va dirigir a París en la ferma decisió d'averiguar el método industrial que anhelava. De París es desplaçà a Lió, llavors centre influent de l'indústria de la seda, a on eixercint llabors d'espia va poder estudiar, de primera mà, les tècniques i el modo de donar eixe efecte d'aigües als teixits, l'ansiat moaré.

     Visità Itàlia, fent-se passar per diversos personages que li permetrien conéixer, encara més de prop, els entrevills del seu comés. Es presentà com a príncip de Florencia, comerciant de Venècia, de soldat turinés, peregrí, abat i fins de menic.

     Es traslladà a Itàlia. Va recórrer: Gènova, Lucca, Ancona, Venècia, Roma i Nàpols. Aplegant a Roma exhaust, ingressà en l'Hospital de Montserrat. Dessifrar el misteri de cóm produir les aigües del moaré anava desvanint-se. Transcorreguda la seua etapa en Itàlia, tornà a França, aplegant a Lió en març de 1753. Esta volta ajudat per un religiós, explorà les fàbriques de teixits de seda, estudià tècniques noves de l'indústria francesa. De Lió, via Marsella, embarcà cap a Constantinopla, Damasc, Alepo i Esmirna.

     Una volta conseguit el seu propòsit de poder treballar les aigües del moaré i les diferents tècniques de la seda d'aquella época, en 1755 finalisà el seu periple pel vell continent i va retornar a Valéncia, davant la sorpresa d'els qui en el seu dia ya ho havien enterrat, donant-li per mort en aquella tràgica desaparició. pero ple de passió creativa.

     En 1777, Fos va rebre el títul real d'inspector general de les fàbriques de seda de Valéncia. En 1787, Carlos III li concedí un respal econòmic de 60.000 reals per a les millores tecnològiques en els telers. En 1790 va ser soci i actiu colaborador de la Real Societat Econòmica d'Amics del País.

     Va escriure el tractat “Instrucció metòdica sobre els mueres” sobre tècniques textils, publicat en Madrit un any despuix del seu decés (1790) en dibuixos propis. En este tractat s'exponen les diferents màquines del prensage per a continuar en les característiques, que han de guardar els teixits destinats a rebre les aigües, i de cóm es deuen fabricar, depenent del tipo de tela de la que es tracte.

     El rei Carlos III, en reconeiximent a la seua important activitat en el món de la seda, l’otorgà el títul de Marqués de Sant Joaquín, aixina com per la seua ajuda a les millores de l'iglésia de les Escoles Pías del seu barri, el dels velluters, a on va tindre el seu palau en el carrer del Bayn.

     Joaquín Manuel Fos va fallir en l'any 1779 i està enterrat en l'Iglésia del Pilar de Valéncia.