Don Tomás Trénor, president de l’Ateneu Mercantil de Valéncia, havia encarregat en setembre de 1908 al mestre Serrano la composició d'una partitura vocal per a l'Exposició Regional Valenciana. José Serrano s'ocuparia de la part musical, encomanant la part del text a un atre insigne valencià de l'época, el poeta Teodoro Llorente.

     Maximilià Thous seria l'encarregat de proporcionar al mestre Serrano un borrador del text que devia revisar i millorar Llorente, pero este últim no va vore necessitat de modificació alguna. El periòdic “Las Províncias” definia aixina el resultat en la seua edició del 5 de maig de 1909: “És un himne de curtes proporcions i de fàcil eixecució, per lo que és segur que serà fàcilment deprés per quants ho senten. L'himne està fet en forma de marcha, i en ell apareixen combinats temes populars, i entre ells el dels clarins de l'Ajuntament”. Els clarins de l'Ajuntament referixen diversos passages que presenta l'himne evocant una antiga marcha de la ciutat que era interpretada per clarins i timbals des del sigle XVI.

     No va ser fins al 23 de juliol de 1930 quan l'Ajuntament de Valéncia apruvó en sessió plenària la lletra en llengua valenciana, que finalment es publicà. L'assunt llingüístic va alçar certa controvèrsia en uns, de la mateixa manera que la frase inicial “Per a ofrendar noves glòries a Espanya...” en atres. Fon el propi mestre Serrano qui solicità a Maximilià Thous que en el primer vers apareguera la paraula Espanya, seguint moltes de les seues atres peces musicals, puix aixina entenia el músic el regionalisme.

     Ademés del valor artístic, la solidaritat dels compositors quedà de manifest quan als pocs dies renunciaren a les ofertes de molts editors i varen publicar ells mateixos la partitura, donant tot lo obtingut de la venda a l'Associació Valenciana de la Caritat. Fins i tot varen cedir els drets de propietat sobre l'himne al Patronat de Cases per a Obrers.

     L'himne sonà per primera volta el 22 de maig de 1909, durant l'inauguració de l'Exposició Regional, davant la presència del rei Alfonso XIII, interpretat per diverses bandes i cors que acompanyaven al tenor de Godella Lamberto Alonso.

     Catorze anys més tart, un 16 de maig de 1925, l'himne de l'Exposició Regional es transformava en càntic de tots els valencians. La plaça de bous acollí un multitudinari concert en representants de les tres províncies valencianes que varen rendir honor a la Real Senyera i varen reconéixer l'antic Himne de l'Exposició com a himne de castellonencs, alacantins i valencians.

     La partitura original va ser donada per la viuda del mestre Serrano, donya Isaura González, en l'any 1957 per a que fora subastada a benefici dels damnificats de la riuada que assolà Valéncia. La partitura va ser adquirida per un consorci de transportistes murcians que, a la vegada, la donaren a l'ajuntament de Múrcia fins al 28 d'abril de 2009, data en la que el consistori murcià la donà al de Valéncia.