La notícia està en les idees del personage: en la seua última autopromoció (insistixc pagada per tots) en la que asda en vintiuna ocasions apareix la seua image (21) I que ademés ad estes vintiuna imàgens cal afegir les onze voltes més en les que apareixen les seues acòlits, nos diu a els qui hem tingut la paciència de llegir-ho que el nostre municipi “...ha segut i és cultura, sempre ens hem enorgullit de ser un municipi que fomenta, de la forma más polifacética que, les expresions artistiques i literàries, perque només amb la cultura som capaces de comunicar-nos, trasmete idees i tindre la capacitat de conéixer altres realitats.” Com a paràgraf no està res mal; és políticament correcte i yo, ademés, estic d'acort en que cada u escriga el seu valencià com millor li semble…

     Continúa el primer edil dient-nos: “La cultura, malgrat que un puga no estar d’acord en la seua expressió (?) ho jure que ho diu aixina), dona ales al pensament, a la crítica constructiva i a la pluralitat. La nostra ciutat és eixemple de cresol cultural, i em reafirme, igual que vaig fer en el ple ordinari del mes de febrer, en que la cultura mai pot molestar, i molt menys, pot ser posada en qüestió.” Ací, com podem comprovar, ya es va agradant una miqueta més.

     Continua el nostre amat líder renyint-nos quan nos diu “...per part d’alguns, es nega la cultura de manera sistemática quan es parla de Vicent Andrés Estellés, poeta insigne, figura internacional de la poesía (…) Negar la celebració del centenari del naiximent d’Estellés en 2024 per part de formacions polítiques o administracions públiques és negar la cultura, es negar la poesia, és negar la nostra llengua (cal recordar que ell mateixa dia que no parlava en valencià, que ho feya en català) i és travessar línees que fins al moment, no s’havien creuat.”

     El final de la seua homilia és un homenage a l'hipocresia que atesora el personage quan nos diu: “Obriguem la nostra mirada i acceptem que no s’ha de posar la cultura com a barrera ideològica per a enfrontar a les i els ciutadans d’un municipi, ni molt menys, qüestionar-la.”

     Anem a vore, senyor alcalde: ¿... sempre ens hem enorgullit de ser un municipi que fomenta, de la forma más polifacética, les expresions artistiques i literàries…? ¿Quàn ha participat vosté, a nivell personal, institucional o corporatiu en algun event que no siga o haja segut dels esquerrers? ¿Sap i coneix, més que li pese, de l’existència d’una entitat cultural en la població en 50 anys d'activitat lliterària, cultural, festiva i de manteniment de la cultura autòctona valenciana (tampoc diré el seu nom per a estar en igualtat de condicions), ¿a quants actes lliteraris, d'entrega de guardons, etc. ha acodit vosté, a pesar d'estar invitat a tots i cada u d'ells? ¡Ai, perdó que estos analfabets escriuen i parlen en valencià, i no mereixen la seua presència! ¿On està la seua pluralitat? ¿On lo polifacètic de la seua cultura? És vosté molt selectiu en quan a la seua cultura, li passa com a aquell que li varen preguntar si li agradava la música i contestà:

     - ¡Per suposat, no puc viure sense la música!

     - ¿I quin tipo de música és la que més l’agrada?, li repreguntaren.

     - Pos… Mötley Crüe, Scorpions, Thin Lizzy, Guns N' Roses, Motörhead, Alice Cooper y algú mes. (- Va contestar molt posat en el tema).

     - Pero, eixos són tots grups de rok.

     - Ya.

     - I de la clàssica, ¿quina música li agrada més?,(- li varen inquirir).

     - ¡Uy, això és de carcas! Això no m'agrada.

     - Pero llavors, a vosté no li agrada la música. A vosté lo que li agrada és el rok.

     A continuació, nos exhorta vosté de que alguns neguen de forma sistemàtica la figura d'Andrés Estellés. Estarà vosté en mi que la poesia és la cultura dels sentiments, i els sentiments no es compren ni s'adquirixen al pes; a mi, com a atra molta gent, la figura, els ideals i la poesia d'Andrés Estellés nos produïxen rebuig. Rebuig moral i cultural. Suponc que serà coneixedor, sabent de la seua cultura polièdrica, que enguany també es commemora el centenari del gran poeta Anfós Ramon, i serà sabedor i coneixedor de la seua obra… pero ni vosté, ni la seua corporació, s'han dignat mencionar el seu nom i obra, tot lo contrari del poeta que sí és del seu agrat, molt a pesar de la negació dels estaments oficials als que es referix, (per alguna cosa serà).

     Per tant, Sr. alcalde, vosté és molt amo de ser seguidor de la poesia que més li apetixca, pero no nos insulte en la seua hipocresia.

     Moltes voltes em pregunte si vosté també seria seguidor d'un poeta que escriguera aixina:

FILLA DEL SOL, DE L’AIGUA I DE LA TERRA.
¡OH, LLENGUA DELS MEUS PARES QUE S’AFERRA
A NO MORIR! ¡ENCARA EN PLANS I EN SERRA
CONSERVES NOSTRE SUC COMO OLI EN GERRA!
ENS VA ENTRAR EL LLATÍ PEL SOL NAIXENT;
GÒTIC PEL NORT; L’ÀRAP PEL SUR BRUSENT;
LA LLENGUA DE CASTELLA PEL PONENT…
TU NO HAS VINGUT. ¡TU ERES NOSTRE RENT!

     Quan vosté tinga a be pot contestar-me ad esta pregunta: