El primer festeig del que es té constància en Valéncia data de 1085. Des de llavors i durant sigles, les visites reals, els èxits militars, els naiximents o canonisacions han segut objecte de festa, sempre acompanyada de corregudes taurines. Estes celebracions es realisaven en les places de la ciutat. Es tancaven les eixides naturals de les mateixes i es construïen cadafals per a acollir al públic assistent, deixant els balcons i finestres de les cases confrontants per a les classes altes.

     En Valéncia hi havia diversos llocs destinats a acollir estos festejos: la plaça del Mercat, la plaça de Tetuán, la plaça del Pla de Zaidia, la del palau del Real i la de la Ronda. Totes tenien un caràcter temporal i eren alçades pels mestres fusters, cobrant el seu treball segons els metros de cadafal alçat. El més antic d'estos emplaçaments va ser la plaça del Mercat, situada front a la Llonja, que va acollir festejos des de 1343.

     El noble En Ascanio Manchino, i a la morte d’este tres anys més tart, la seua dòna Na Maria Bermúdez, en 1605 obtingueren un Despaig Real firmat per Felip III per a l'explotació “dels utils de les corregudes de bous en lo mercat i demes places de Valéncia”, despaig renovat per dos vides (cada vida comprenia uns vint anys), en la possibilitat de vendre-ho en el moment que ell considerara oportú.

     El privilegi passà de mà en mà fins que l'Hospital de Valéncia, interessat també en el negoci, va acodir a Felipe III alegant que en el benefici de les corregudes es podia satisfer als més necessitats. El rei va acceptar les raons de l'Hospital, i en cèdula datada a 9 de decembre de 1625, va senyalar “gràcies a l'Hospital General de Valéncia de les roglades de bous que se celebraren (…), acabades que foren les tres vides”. L'Hospital no podria gojar del privilegi fins que no s'acabaren els drets que es va otorgar a Manchino en 1605. En 1626, el Rei va allargar el privilegi de l’“Espital” sobre les roglades de bous per atres vint anys. En 1647 va expirar el dret otorgat a Manchino, pero ya abans el piadós establiment va percebre una miqueta dels productes de l'espectàcul, frut de les generoses donacions dels que tenien el dret a explotar la plaça.

     Des d'este moment, l'Hospital de Valéncia va anar unint pròrrogues, fins que Felipe V va otorgar per Real Cèdula del 29 de setembre de 1739 el privilegi perpetu per a totes les corregudes de bous. El títul seria ratificat per Carlos III el 22 d'agost de 1762.