Joan Vicent Macip Navarro, va prendre el pseudónim de Joan de Joanes. Pintor naixcut en Valéncia, Bocairent o Font de la Figuera cap a 1510 i va ser un dels més importants creadors de l'iconografia religiosa de la Renaixença Valenciana.

     Era fill del també pintor valencià Vicente Macip natural d’Andilla (Valéncia). Joan de Joanes va casar en Jerónima Comes i va tindre un sol fill, Vicent Joan, també pintor. Tenia la seua Casa-Taller de pintura en l'actual carrer Baix, 48 de Valéncia (llavors carrer Caldedería).

     Va morir en la població valenciana de Bocairent el 21 de decembre de 1579 mentres realisava un treball. Les seues despulles anaven a ser traslladats a l'Iglésia de la Santa Creu de Valéncia a on volia ser enterrat, pero una tormenta de neu ho va impedir i va ser enterrat el 23 de decembre en Bocairent en la sepultura del seu amic Miguel Ferrer. El 7 de novembre de 1581 el seu cos va ser traslladat per fi des de Bocairente fins a l'Iglésia de la Santa Creu de Valéncia i depositats en la Capella de Sant Josep. En ser demolida esta iglésia, varen anar novament traslladat el 31 d'octubre de 1842 a l'Iglésia del Carmen. Finalment el 6 de març de 1850 passà a la Capella dels Reis del Convent de Sant Dumenge de Valéncia a on estan enterrats en l'actualitat, en una cripta baix el sepulcre dels marquesos de Zenete.

     Joan de Joanes pintà l'Últim Sopar per a l'iglésia de sant Esteban de Valéncia a mitan del sigle XVI. Ha segut considerada, com la seua gran obra mestra, i inclou ademés alguna que atra sorpresa. I totes boten a la vista.

     Joan de Joanes, en este oli va voler deixar un clar mensage: totes les llínees del quadro, que convergixen en Crist, nos duen també a prestar atenció a la copa que apareix front ad Ell. És el Sant Grial, la famosa copa anhelada i buscada a lo llarc de l'història pel llegendari Parsifal. Que Joan de Joanes utilisara este càliç com a model del seu Últim Sopar no és banal. Es tracta d'un mensage polític i religiós, mostrant-ho com el verdader Sant Grial per damunt d'atres que també optaven al títul, com el que es conserva en la Colegiata de la Basílica de Sant Isidoro de León.