La carta de desafiu no solament va ser enviada al seu destinatari, sino que, com era habitual, en la finalitat de “obligar” públicament al requerit a acceptar-la, Joanot Martorell es va encarregar que esta fora clavada en la porta de les iglésies i en atres llocs públics de la ciutat de Valéncia, a on abdós cavallers residien.

     El cavaller desafiat va contestar durament a les acusacions. Sense negar en moment algun haver-se gitat en Damiata, li va acusar al seu cosí Martorell de mentir pel que fa a que li havia donat a la seua germana promesa de matrimoni. En això se li donava a entendre als escandalisats valencians que Damiata li va permetre ficar-se en el seu llit. En estes declaracions l'escàndal va aumentar encara més.

     El cavaller Monpalau acceptà el desafiu. Va elegir realisar el desafiu en la modalitat de torneig a cavall; també seleccionà les classes d'armes que abdós amprarien en el duel. A Joanot Martorell li va deixar la tasca de conseguir un juge per al combat, capaç de garantisar que abdós podrien barallar sense interferències fins a la mort.

     Donada la repercussió que varen tindre els mensages públics i la contestació, la tasca es va convertir en poc menys que impossible puix la reina María de Castella -esposa del rei Alfonso d'Aragó- feya complir en els seus dominis la doctrina de l'Iglésia de fer tot lo possible per a evitar estos duels entre els seus vassalls. Despuix de múltiples intents fallancs, la busca d'un juge adequat va dur a Joanot Martorell fins a la ciutat de Londres, a la cavalleresca cort d'Enrique IV d'Anglaterra. Des d'allí Joanot Martorell envià a Monpalau una nova carta de citació, ademés d'un salvoconducte del monarca anglés per a que Monpalau es presentara en Londres.

     Donada la gran expectació suscitada pel duel -que ya es comentava en numerosos castells d'Europa- les gestions dels cavallers varen aplegar a la cort d'Aragó i per això, quan l'heralt portador de la missiva arribà a Valéncia, va ser encarcerat per orde de la reina, confiscant-se-li la carta citatoria del rei anglés.

     Un any despuix, el que es va presentar en Londres va ser un atre cavaller valencià: Perot Mercader, amic i procurador de Monpalau. Mercader va proclamar davant la Cort anglesa que Martorell s'havia absentat de Valéncia sense autorisació del seu Senyor natural -el rei d'Aragó- i que el duel caria de justificació. Enterat del gest Joanot Martorell, va desafiar a mort a Mercader.