La Balda

Per Jesús Moya Casado

     Tal dia com hui 16 de juliol de l'any 1832, passats setanta anys des de que es va inaugurar, el Teatre “La Balda” de Valéncia va oferir la seua última funció. Este teatre, a la vegada, va substituir a la derribada “Casa de l’Olivera”.

     Despuix de “La Balda” entrà en funcionament “El Principal”.

El teatre “La Balda” de Valéncia.

     Per a fer història sobre el teatre en Valéncia, cal començar per parlar dels distints poblats marítims.

     A partir del sigle XVIII, en la tranquilitat que donava la desaparició de pirates i corsaris, poc a poc es va posar en auge, sobretot entre les classes més acomodats, els banys en unes plages molt propícies.

     L'excessiva celosia de l'arquebisbe, D. Andrés Mayoral, va promoure que el teatre Corral de l’Olivera, en el qual varen estrenar obres Guillén de Castro, Tárrega, Artieda i el mateix Lope de Vega, fòra derribat despuix d'haver-se prohibit la representació de comèdies en la ciutat de Valéncia en 1748 prenent com a excusa el terremot de Montesa, que va ser interpretat com un castic diví per la baixa moral dels habitants de Valéncia.

     En motiu de la prohibició de les comèdies en Valéncia, (res es va especificar d'atres llocs fòra de la ciutat) en 1783 es va edificar un teatre en el Grao que va estar obert durant dos anys, fins que es va obrir un atre (en realitat era un almagasén) dins de Valéncia conegut com la Botiga de la Balda.

     L'arribada del ferrocarril des de Valéncia al Grao en 1852, i una década despuix al Cabanyal, va fer aplegar tal cantitat d'estiuejadores que els rispers empresaris varen vore ràpidament la possibilitat de negoci montant diversos locals teatrals.

     En 1856 el de les Delícies en el carrer de la Reina (Canyamelar); despuix de sofrir un incendi en 1864, es va construir en el seu solar un molt més luxós, local que va ser conegut per distints noms depenent de l'ambient polític del moment, aixina va ser Teatre de la Reina, de la Marina i de la Llibertat. Va acabar sent cine en la década dels cinquanta del sigle passat. Un incendi acabà en ell en 1962.

     Un atre célebre teatre d'estiu en el Canyamelar va ser el Teatre Serrano inaugurat el 17 de juny de 1910.

     A tots ells els varen seguir El Dorat, inaugurat en 1912; el Benlliure, cridat posteriorment Líric, inaugurat en 1915 i el Teatre La Rosa.

     En l'actualitat, el Canyamelar, es qui manté l'afició a les arts escèniques en el Marítim en el modern Teatre El Musical.

     En l'image, pla de distribució del teatre "La Balda".

© Copyright J.M.C. - 2022

http://www.chert.org