Una curiositat sobre la Llonja de la Seda de Valéncia, segons el mateix Manual de Consells, un dels últims pagos que es varen fer en l'any 1487 va ser el que es pagà a Jaume Peris per la rotulació que circumda tota la Sala de Contractació i el text de la qual diu aixina:

     Inclita domus sum annis aedificata quindecim. Gustate et videte concives quoniam bona est negotiatio, quae non agit dolum in lingua, quae jurat pròxim et non deficit, quae pecuniam non dedit ad usuram eius. Mercator sic agens divitiis redundabit, et tandem vita fructur aeterna.

     “Casa famosa soc en quinze anys edificada. Proveu i vejau quànt bo és el comerç que no usa frau en la paraula, que jura al pròxim i no falta, que no dona els seus diners en usura. El mercader que viu d'esta manera sobreeixir de riquees i gojarà, per últim, de la vida eterna”.

     Resulta curiós també, lo que nos comenta don Manuel Jesús Ramírez Blanco, arquitecte, professor titular en Universitat Politècnica de Valéncia i fundador de Forum Unesco en Valéncia, director de les obres de rehabilitació, neteja i restauració de la Llonja de Valéncia en l'any 2004, sobre la pintura original de la volta de la Sala de Contractació:

     “La Llonja va estar pintada originalment com les catedrals gòtiques, en un cel estrelat, i és perque era considerada un temple per al comerç. En el sigle XIX es va tapar esta pintura i els seus dibuixos, pero ara hem pogut comprovar que efectivament la Llonja va estar pintada blava, roig, vert i dorat on ara només veem distints tons de marró. També hem comprovat que es pintà en or de veres, res de pa d'or”.