El 31 de maig de 1410, moria Martín I als 54 anys sense haver nomenat un successor, obrint-se llavors un interregne de dos anys en el que es varen disputar el tro fins a sis pretenents, entre ells el seu net. El conflicte alcançà la seua solució en 1412 despuix del cridat “Compromís de Casp”, pel que es va elegir com a nou rei a Fernando I, fill de la germana de Martín, Leonor d'Aragó, naixcut en la dinastia castellana dels Trastámara.

     Martín "l'Humà” va autorisar, tal dia com hui el 20 d'octubre 1407, la creació de la Taula de Canvis i Depòsits de la ciutat de Valéncia i la mateixa va ser constituïda el 31 de giner de 1408. Esta institució estava regida pel Consell de la Ciutat (lo que hui seria l'Ajuntament) i era l'única institució pública autorisada per a realisar tals funcions.

     La Taula de canvi, o simplement la Taula, fon una institució financera que va aparéixer en resposta a les necessitats generades per l'aument del comerç i els viages a llarga distància produït des de la Baixa Edat Mija; tant les terrestres com sobretot les marítimes que unien els ports mediterràneus (Marsella, Gènova, Venècia, Barcelona, Valéncia) i els atlàntics del Sur i Nort d'Europa (Sevilla, Lisboa, França, Anglaterra, Flandes...)

     Esta institució era governada per dos regidors elegits per dos anys pels jurats i pel consell general de la ciutat. A la vegada estos nomenaven a dos escribans encarregats de la contabilitat, l'obligació de la qual era anotar en un llibre tots els depòsits: entrades i eixides tant d'efectiu com de joyes. Dos dels requisits per a poder ser escribà era estar casat i residir en la ciutat de Valéncia.

     Els diners es guardava en una caixa de fusta coneguda com caixa de gros, baix la guarda de tres clavaris (un generós, un ciutadà i un mercader) que es renovaven cada dos anys. Hi havia atra caixa coneguda com la caixa de menut que administrava un mercader i servia per a cobrar i pagar cantitats menudes de diari.

     El verguer era el responsable de custodiar el transport de les caixes, els llibres i el tapet a on es realisaven les operacions, mentres que el bastaix era la persona que transportava la caixa en els diners.