I això m'ha dut en numeroses ocasions a pensar, no sense pesar, el gran engany dels nacionalismes que els du a parlar d'un passat que mai varen tindre i d'un futur que és impossible. Cal reconéixer que sostindre la mentira els obliga a un notable esforç de memòria, per a no traïcionar el pensament que viu ancorat en la realitat, d'ahí que si dius la veritat, no tens que esforçar-te en recordar res. Pero, baix estes premisses, hi ha i hi ha hagut, molts “intelectuals” que han portat a terme una premissa que diu, si cal decepcionar ad algú, quant abans millor

     Potser que yo vullc creure, en un punt d'ingenuïtat, que en un món en el que la mentira favorable s'accepta més fàcilment que la veritat que nos perjudica, no devem perdre l'esperança de que cap mentira aplega a la vellea. Resulta evident que si alcançar la veritat és tasca tan lloable com a difícil, lluitar contra la mentira cal, necessari i urgent, ya que les mentires són les majors assessines, puix maten la veritat. D'ahí que el castic del embuster és no ser cregut, encara quan diga la veritat.

     Pero, ¿qué fem en eixos personages que sent conscients que han creixcut, i al mateix temps han impartit, la mentira? Creen lo que no és cert i es neguen a creure lo evident, i tenen la certea de que qui controle tot este escenari, és a dir, tot este poder, controlarà “la seua veritat” ya que són conscients de que una de les característiques negatives de la mentira és que els seus efectes s'estenen i prolonguen despuix, inclús, de que haja segut descoberta, corregida i rectificada. És el clàssic i eloqüent aforisme “calumnia que alguna cosa queda”.

     De modo que, encara sabent que podia tindre la batalla perduda, també és cert que sé que la veritat és meua. D'ahí que, en la meua opinió, el lluitar contra la mentira no és una qüestió d'orgull, sino que és una qüestió de justícia. La llengua, senyes d'identitat i símbols de la terra valenciana mai deurien patir l'opressió d'un territori alié. Si els valencians no som lliures, mai podrem negociar res.

     Els valencians encara estem a temps d'usar els temps sabiament i donar-nos conte de que sempre és el moment oportú per a fer les coses be, sempre tenint en conte que mai es ment tant com abans de les eleccions, durant la guerra i despuix d'una cacera.