Molt abans de la seua construcció, Jaime I donó aquells terrenys a l'orde que li havia educat sent chiquet en el castell de Monsó (Osca).

     “E nos fom en la rambla, entre'l reyal e la torre; e quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del caval, e endreçam ves orient, e ploram de nostres uyls e besam la terra, per la mercé que déus nos havia feyta”. Estes paraules foren dictades per “El Conqueridor” per a immortalisar la conquista de Valéncia.

     Entre el riu Turia i els actuals Jardins de Vivers, a on estava el “rahal” musulmà (lloc del desaparegut palau del Real) i l'espai hui ocupat, més allà de l'atra marge del riu, pel palau del Temple, eixa era la situació. Des d'allà baix, el monarca no va poder contindre les llàgrimes quan el pendó de la conquista era issat per primera volta en la ciutat. Aquella senyal onejava sobre una torre anomenada d'Ali-Bufat.

     El Llibre del Repartiment relata que els templaris varen ser tractats en un favor especial. Potser per un víncul vital. Jaime I havia estat tres anys, quan encara era un chiquet, baixe la tutela dels cavallers templaris del castell de Monsó.

     Els membres de l'Orde del Temple es varen assentar en la zona i varen obtindre llicència real per a alçar allí un forn.

     L'Archiu del Regne de Valéncia conserva el “Real Decreto comunicado por el Excelentísimo Señor Marqués de Esquilache al Real Consejo de Ordenes, y por su Alteza al Dr. Frey Don Alexandra de Torres, Prior de Santa María del Temple y del Sacro Convento de Montesa”. El document notifica l'orde de Carlos III “...para que se construya en el Temple de Valencia el Edificio que se necesita para Iglesia, Convento y Colegio de Montesa, con arreglo al Plano que el Consejo me ha remitido, y consigno ciento y treinta mil pesos en el tiempo de cinco años, a disposición del Prior y Comunidad, para que ocurran a su fábrica, con la precisa calidad de que no han de pedir mayor suma para concluirla”.

     Carlos III, el promotor de les obres, les desgranava d'esta manera en el seu decret: “Mando que la Comunidad del Convento y Colegio conste de treinta plazas de Religiosos y catorce de sirvientes que deba tener antes del Terremoto del año mil setecientos cuarenta y ocho...”.

     En el proyecte real varen intervindre varis arquitectes: Miguel Fernández va estar al cap, acompanyat de Vicente Gascó, Antonio García, Antonio Martínez o Diego Cubillas, entre atres. Tots baix la direcció de Joseph Ramírez, prestigiós germà de l'Orde que va ser nomenat superintendent de l'obra del “Sacro Convento, Yglesia y Colegio” Una curiositat sobre el principal mestre d'obres, Miguel Fernández, es que va ser discípul de Francesco Sabatini, l'arquitecte de confiança de Carlos III i autor, entre atres obres, de la Porta d'Alcalà de Madrit.

     En l'edifici una placa recorda el “Sitio de la torre y puerta de Bab-el Sadchar, llamada después del Temple, donde tremoló el pendón real de la conquista en 9 de octubre de 1238. Concedida por el invicto rey don Jaime a los Templarios, conservada por la Orden Militar de Montesa y demolida para el ensanche de la ciudad en 1865…”