Durant l'Edat Mija, Valéncia albergà el bordell més gran de tota Europa “...i, ademés, era gestionat per l'Ajuntament de l'época que era qui dictava les normes que devien complir les prostitutes”.

     Una quinzena d'hostals, i fins a 150 dònes varen aplegar a eixercir la prostitució en l'actual barri del Carmen, entre els anys 1325 i 1671. Les prostitutes del bordell valencià eren les més cares: cobraven el doble que la resta de meretrius del Regne de Valéncia.

     Va ser Jaime II qui prohibí a les “dònes públiques” eixercir la seua professió en els carrers de Valéncia en 1321 i va crear un prostíbul que, a la postre, es va convertir en el més gran d'Europa. Decenes dels seus clients (una bona part estrangers) varen deixar per escrit la bona impressió que els varen causar les seues meretrius.

     Les prostitutes s'assentaven en la porta de les distintes entrades al bordell i tenien una llum junt a l'ilustració que representava l'especialitat de cada una d'elles.

     Era el mateix rei qui concedia les llicències i drets d'explotació en exclusivitat, gestionades pel Alcait del lloc. Les meretrius, que estaven someses a un estricte control mèdic, solament podien eixir del bordell i passejar per la ciutat en permís. A mitan del sigle XVI no podien deixar-se vore en modo algun en Semana Santa ni en cap atra festa relacionada en la Verge María.

     Els actuals carrers Salvador Giner, Alta, Ripalda i Guillem de Castro conformen el recorregut del desenfré per on les dònes medievals varen eixercir l'ofici més antic del món. Estos carrers se situaven fòra de la ciutat medieval, pero en l'ampliació del recint de la ciutat en 1356 es varen quedar dins.