En el Convent de la Puritat, va tindre la seua sèu l'antiga Confraria de Sant Jaume, lloc de reunions del Consell i de la Generalitat del Regne.

     Baix dels escuts de totes les entitats participants, en la placa pot llegir-se:

- DE ESTA ANTIGA CASA DE LA CONFRARIA DE SENT JAUME.

- ON FOREN AJUSTATS ELS CONSELLS QUE REGIREN LA VIDA DE VALENCIA.

- VA EIXIR EL ESFORÇAT VINATEA EN MCCCXXXIII.

- PER A OPOSAR EL PROTESTAMENT DE VALENCIA AL REI ALFONS II.

- PEL CONTRAFUR DE LA DONACIO AL INFANT FERRAN.

- DE LES VILLES DE ALZIRA – BORRIANA – CASTELLO – MORELLA – MOLVEDRE I XATIVA.

- QUE FOREN ALLIBERADES AL GEST SUBLIM DE VARO TAN INSIGNE.

- QUE EL POBLE VALENCIA VA SECUNDAR AB GRAN VIRILITAT.

- LO RAT PENAT SOTS EL PATRONAT DEL AJUNTAMENT DE VALENCIA.

- I AB EL CONCURS DE AGRUPACIO VALENCIANISTA REPUBLICANA.

- CENTRE DE ACTUACIO VALENCIANISTA – CONSELL DE ORIENTACIO VALENCIANISTA.

- ORFEO VALENCIA – AGRUPACIO VALENCIANISTA ESCOLAR

- I ACCIO NACIONALISTA VALENCIANA.

- EN EL VI CENTENARI DE LA GESTA I PER A LA SEUA MEMORIA AL ESDEVENIDOR.

- VIII OCTUBRE MCMXXXIII.

     El convent s'inicia en 1239, solament un any despuix de la conquista de la ciutat de Valéncia per part del rei Jaume I, quan este fa entrega al noble Ximén Pérez de Arenós, d'un oratori extramurs a la ciutat, en l'obligació d'ampliar i alçar sobre ella, un convent per a les religioses de la "Orde de Santa Clara" i que devia quedar baix el patronat de santa Isabel d'Hongria; esta santa hongaresa, era germanastra per part de pare, de Violant d'Hongria, esposa del rei Jaume I.

     Este monasteri s'ubicava en el poblat de Roters, en una àmplia zona hui ocupada pels carrers Bolsería, rei don Jaume, Conquista, Murillo i Monges, en la zona de l'actual plaça del Tossal. Començaria la seua marcha en el nom de "Real monasteri de Santa Isabel". En l'actualitat es troba ubicat en la calle Convent de la Puritat, nº 4.

     Francesc de Vinatea, va ser un cavaller del Regne de Valéncia que ocupà el càrrec de jurat en cap de la capital del regne. Es va opondre a la política feudaliste d'Alfons IV d'Aragó, que pretenia dotar fortament a l'infant Ferrando d'Aragó, fill de la seua segona dòna (Leonor, germana d'Alfons XI de Castella) en perjuí de l'hereu (el futur Pere "el Ceremoniós”) Davant les pressions sorgides, el rei renuncià al seu proyecte.

     És famós per la frase que dirigí al rei sobre la llimitació del seu poder, i que va fer impossible la formació d'una monarquia autoritària:

     “Cada u de nos som tant com vós, pero tots junts molt més que vós.”

     Francesc de Vinatea és conegut, ademés, per la tallant solució que donà a l'adulteri de la seua primera dòna. Despuix de sorprendre-la en el seu amant, Vinatea va recórrer als usos de l'época i va matar als dos. Posteriorment va ser absolt pel rei Jaime II.

     Les Corts de Valéncia tenen uns premis en el seu nom, l'Alta Distinció Parlamentària, la RACV oferix uns atres també en el nom de Vinatea, i existix una estàtua d'ell en la Plaça de l'Ajuntament de la ciutat, colocada substituint l'estàtua ecuestre de Franco, colocada sobre el mateix pedestal- que existia.