Quaranta hores
Per Jesús Moya Casado
Tal dia com hui 25 de juny de l'any 1901, en l'iglésia de Sant Martín, del carrer sant Vicente 11 de Valéncia, quan s'estaven celebrant les “Quaranta hores”, un numerós grup de republicans va rodejar el temple en la pretensió de cremar-ho en els feligresos en el seu interior. L'acció es va prolongar durant vàries hores fins que varen ser dissolts per la guàrdia civil.
Els republicans s'oponien a la celebració d'actes religiosos i havien amenaçat en pegar-li fòc a les iglésies. El governador i Vicente Blasco Ibáñez varen negociar, i en el diari “El Pueblo” es va dir que si els catòlics no eixien de la Catedral mentres els republicans feren les seues manifestacions, no hi hauria enfrontament, cosa que aixina va succeir i es varen evitar mals majors.
L'any 1899 va marcar l'inici d'un nou cicle d'activitat anticlerical. Enguany la protesta contra la política fiscal del ministre Villaverde va donar lloc, inopinadament, a mostres de violència anticlerical en diverses ciutats espanyoles. Eixe mateix any, la colocació de plaques en la efígie del Sagrat Cor de Jesús va provocar, aixina mateix, la aïrada reacció d'elements anticlericals.
Despuix de l'estrena de “Electra”, de Benito Pérez Galdós, en giner de 1901, la movilisació anticlerical es convertiria en constant de la vida pública espanyola durant, a lo manco, una década.
En l'image es pot vore la notícia des d'algun periòdic de Madrit en cròniques dels seus corresponsals baix seudònim per a evitar possibles represàlies.
© Copyright J.M.C. - 2022