Rafael Martín de Viciana, va nàixer i va morir en Burriana (Castelló), 24.X.1502 – 21.V.1582.

     El primer Viciana, yayo de Rafael, aplegà d'Anglaterra per a unir-se a les mesnades de Jaume I i s’establí en Burriana; va obtindre la noblea i va ser nomenat “conseller i cofrer” per privilegi otorgat per Juan II el 28 de setembre de 1416. En 1477 va ser nomenat “Llochtinent de Governador de lo Regne de Valéncia del Riu d’Uxo ença” i Fernando II li confià la custòdia del castell de Olocau, i li donó una casa en Valéncia.

     Orfe de pare als vint anys, Rafael Martín de Viciana no tingué la possibilitat d'accedir al servici real encara quan, en la seua joventut, va ser page de llança de Joan de Borja, duc de Gandia. Durant breu temps —1519 i part de 1520— residí en Valéncia, pero a principis d'agost d'eixe any estava en Castelló, en plena lluita de les Germanías, al costat del seu tio Rampston.

     El 17 de febrer de 1525 actuava ya com a notari en Burriana, professió que va interrompre, per a prendre part en la campanya contra els moriscs de la Serra d'Espadà.

     Assistí a tres Corts Generals, sent de resaltar les de Monsó de 1542, en calitat de síndic de Burriana, Vila-Real i Ademuz, i en les de 1547 representant a Burriana.

     Fallí als huitanta anys —el 21 de maig de 1582—, sent enterrat en l'altar de Santa Ana —hui de la Puríssima— de l'iglésia parroquial de Burriana, junt als seus antepassats.

     La seua obra més important és sense dubte, “Llibre de les alabances de les llengües Hebrea, Grega, Llatina, Castellana i Valenciana”. Imprés en l'any 1574 per Joan Navarro. En 1765 va ser imprés per Salvador Faulí i en 1877 per Francisco Aguilar. De la llengua valenciana escriu que, "ha provat en tot compliment, que la llengua llatina és molt universal per tot lo món, i d'aquella moltes atres llengües han pres gran número de vocables: i que la llengua valenciana és filla i factura de la llengua llatina per dreta llínea i propagació" i continua "Esta llengua varen formar de lo millor que hi havia en la Llimosina, i per lo que els faltava varen recórrer a les tres llengües mes excelents de totes les del món, segons abans hem provat. De la llatina varen prendre tots els atres vocables per a fer, que la llengua valenciana, fora molt copiosa, i tinguera propi nom a cada cosa per rara que fora…”

     La efigíe seua figurà en els billets de 1 pesseta, 50 i 25 cèntims emesos durant la Guerra civil pel Consell Municipal de Burriana, emissió de 1 de decembre de 1937, que només circularen localment.