El rei Jaume naixqué en Montpeller (França) i morí en Valéncia el 26 de juliol de 1276 i va ser rei d'Aragó, de Mallorca i de Valéncia, comte de Barcelona i de Urgel i senyor de Montpeller. Va heretar els seus llinages de la Casa d'Aragó per part de son pare i dels emperadors de Bizancio per part de sa mare.

     Foren sons pares el rei d'Aragó Pere II i donya Maria de Montpeller i Comnema. Quan María de Montpeller es casà en el rei d'Aragó, era ya el seu tercer matrimoni, puix als onze anys s'havia casat en el vescomte de Marsella, i despuix d’enviudar, als dèsset anys va contraure matrimoni en el comte de Comenge. Finalment, en 1204 es casà en el rei d'Aragó. Pere II, sempre la va desdenyar per no ser filla de rei, pero havia consentit en casar-se en ella per l'importància estratègica que tenia la ciutat de Monpeller, la ciutat que va aportar com a dot, molt ben situada en eixe puzle desordenat que era l'Occitània.

     La primera filla del matrimoni va ser Sancha que va morir al poc de temps d'haver naixcut, i en 1206 el rei ya havia abandonat a la seua esposa i solicitat del Papa l'anulació del matrimoni.

     Jaume I manà escriure en la seua “Crònica”: “Mon pare i ma mare no es volien, no obstant Deu va voler que yo vinguera ad este món. I en el meu naiximent varen ser grans les condicions i maravelles que es varen complir en la meua vinguda al món. Va ser obra de Deu i un dels majors milacres. Mon pare no apreciava a ma mare la reina i va ocórrer que una volta el rei mon pare, i la reina ma mare, estaven en Miravalls i aquella nit que estaven els dos en Miravall va voler El nostre Senyor que yo fora engendrat.“

     El 6 de maig de 1207, els cònsuls i els prohomens de Montpeller, davant el risc per ad ells de que el matrimoni no deixara descendència, sabent de la debilitat del rei en les dònes, li varen fer creure a través del seu home de confiança, Guillem d'Alcalà, que li havien concertat una cita en una dama en la que el monarca anava encaprichat. Posada al corrent la reina, de nit, acompanyada per un grup format per uns vintiquatre patricis de la ciutat, vintiquatre dònes, la mitat vérgens i l'atra mitat casades, dos notaris, abats i priors... tots ells en un ciri en la mà, va entrar en l'habitació a obscures on descansava el rei i este va consentir gitar-se en ella sense reconéixer ni sospitar que es tractava de la seua esposa. Durant tot el temps en que "el rei i la reina foren en llur deport", tot el sèquit permaneixia prop de l'estància real resant, en els ciris encesos. En Monpeller, la majoria de les iglésies varen permanéixer tota la nit obertes per a que la gent resara per a que la reina es quedara embarassada. Transcorregut un temps, el grup cortesà que aguardava en els passadiços palatins, sobtadament, va entrar en l'estància real provocant un sobresalt al rei, que es va alçar en l'espasa en la mà. Va ser en aixó quan se li va explicar la veritat.

     “La vespra de la Nostra Senyora Santa Maria Candelaria…” va nàixer Jaume. És a dir, el dia 1 de febrer i no el 2 com en tants texts es pot llegir.

     Son pare no volia reconéixer-ho com a llegítim, fins i tot, quan va rebre la notícia del seu naiximent trobant-se en Calatayut no va manifestar la més mínima sensació d’alegria. Pedro II no va conéixer a son fill sino als dos anys del seu naiximent.

     En 1211, sense contar en tres anys, el joc diplomàtic li va buscar una parella a Jaume: son pare, el rei Pere, va pactar que es casaria en Amicia, filla del creuat Simón de Monfort.