La bona nova va ser rebuda en la capital del Turia “en un goig increible, determinant-se per part de la Justícia i els Jurats la celebració d'una processó general”.

     Durant els anys següents, el Consell de la ciutat publicà la crida de la festa en honor a Sant Vicent el 5 d'abril, data en la que es commemora la mort del sant. Este dia va passar a ser festiu i deixà de ser necessària la publicació d'una “crida” expressa, ya que de tots era conegut el motiu de la festivitat del 5 d'abril.

     Despuix d'alguns anys en els que va estar en l'aire la condició oficial de Sant Vicent com a patró de Valéncia per discrepàncies en alguns sums pontífexos, lo cert és que la festa de Sant Vicent es continuava celebrant en el cap i casal el 5 d'abril, data de la seua mort.

     No obstant, “esta data coincidia en Semana Santa i Pasqua de Resurrecció, per lo que l'arquebisbe Sant Joan de Ribera, el capítul catedralici i l'Ajuntament de Valéncia solicitaren al papa Clemente VIII en 1594 el trasllat de la festa al dilluns que seguix al dumenge in Albis, és dir l'immediat despuix de l'octava Pasqua de Resurrecció”.

     El papa aprovà l'idea el 28 de setembre de 1594, disponent que la festa de Sant Vicent se celebrara com a doble i en octava, “com corresponia en ser patró de la ciutat i del Regne”. Des de llavors, la data elegida per a portar a terme les celebracions de la festa de Sant Vicent Ferrer s'ha mantingut de forma invariable.