María Gramage Santacreu, 33 anys, fadrina, havia aparegut morta fòra de la casa, prop de la bàssia exterior. Pascual Gramage Alvarez, 68 anys, casat, pare de l'anterior, agricultor, també estava mort. María Santacreu Prach, 66 anys, mare i esposa, respectivament, dels dos citats, paralítica des de feya anys, va ser trobada estrangulada en el seu llit. Tots ells habitants de Alcudia de Carlet, en un mas de la partida de “La Paridera” propenca al barranc de Matamoro.

     Pascual Gramage Santacreu, conegut per “Pascualet”, germà de Maria Gramage i fill de Pascual Gramage i María Santacreu, va ser qui junt en la seua esposa va descobrir els cadàvers dels membres de la seua família.

     Les contradiccions de “Pascualet” i de la seua esposa en les declaracions a la benemèrita, varen fer sospitar als investigadors que s'ocupaven del cas, que Pascual Gramage era el triple assessí.

     Eixa mateixa nit, “Pascualet” i la seua dòna es trobaven de nou en el quarter recordant, una volta més, a la Guàrdia Civil cóm havien descobert els cadàvers. En esta ocasió es va decidir interrogar als cònjuges per separat.

     Vicente Luis Ripollés era un jove inspector de policia adscrit a la comissaria d'Alzira qui es va fer càrrec del cas.

     Dos eren les persones que de forma habitual passaven el dia en el barranc de Matamoro: el guarda forestal i el *leñador. Molts dels entrevistats varen coincidir en senyalar que estes dos persones havien segut vistes en les rodalies del mas en la vesprada en la que varen ocórrer els fets.

     Va ser definitiu el testimoni del llenyador, Ramón Ortega Sanchís, qui aixina mateix treballava pel barranc de Matamoro a la busca de llenya que posteriorment venia en el poble; ell era precisament qui servia el combustible de l'estufa del quarter i coneixia i era conegut per la majoria dels guàrdies civils.

     Segons Ramón Ortega Sanchis, el llenyador conegut en el malnom de “El Semo”, el guarda i ell s'havien refugiat de la pluja en casa dels Gramage; en la conversació que varen mantindre en els moradors de la casa, Pascual Gramage havia dit que tenia pensat vendre el mas de “la Paridera” per a acostar-se a viure al poble. Inclús tenia previst quin era la casa que anava a comprar en Alcudia, per la que li demanaven 80.000 pessetes.

     El guarda quedà descartat com a sospitós: tenia coartades perfectes i havia segut vist en el poble quan varen deure ocórrer els crims. En el cas, puix, de que les afirmacions de “El Semo” foren certes, només ell podia ser l'assessí.

     Ramón Ortega havia segut vist en la vesprada del triple assessinat en les afores del mas i reunia les circumstàncies que feyen que les sospites recaigueren sobre ell: les ferramentes que utilisava per al seu treball i que habitualment duya en si, un astral i una aixada.

     “El Semo” va ser detingut pel propi inspector i no tardà, al vore's acorralat, en confessar el seu triple crim.

     En el juí, la major raó donada pel fiscal per a la seua eixecució va ser l'assessinat d'una dòna indefensa, paralítica i postrada en llit. “El Semo” va morir eixecutat pel garrot vil el 4 d'octubre de 1956.

     Luis Ripollés també recorda aquell 19 d'abril de 1955, dia en el que es va produir la detenció de “El Semo”: “El comissari i yo nos dirigim a sa casa per a procedir a la seua detenció. La porta de la vivenda estava oberta i el llenyador es trobava en el portal”.

     -Ramón, et tens que vindre en nosatres -li vaig dir.

     “No contestà. Estava fumant un cigarret i continuà fumant, mentres que yo m'acostava poc a poc a ell.”

     -¿Em deixeu que em canvie de roba? -va parlar per fi.

     -No, et tens que vindre ya.

     “Despuix, en l'interrogatori, em va confessar que tenia l'astral preparada darrere de la porta per a descarregar-la contra qui fora a detindre-ho… si se li hi haguera permés canviar-se de roba”.