Desgraciadament he pogut comprovar ab massa freqüència que l'ànima simple i la mirada humil són dimensions que no encaixen massa be en una societat que associa lo complex a lo eficaç, i en conseqüència, a la felicitat.

     Crec que la senzillea és una qualitat de persones extraordinàries; pero, també, senzillea no vol dir conformisme.

     Es tracta de mostrar-nos sense adorns ni mentires, també es tracta d'actuar sense més complicacions de les necessàries. És com si tinguérem una tendència incorregible a complicar les coses per a que nos costen el doble, en lloc d'actuar en senzillea i espontaneïtat.

     Perdó que parle de mi… pero m'encanten les paraules en H com a honestitat, humiltat, humor,...

     Pero la lletra que més m'agrada és la S de senzillea que és una virtut maravellosa i no tan comuna com deguera ser. Senzill no és sinònim d'una personalitat fàcil o plana, sino d'una personalitat de veres i natural.

     La senzillea consistix en fer el viage per la vida solament en l'equipage necessari. Quan parlem d'una persona o d'una actitut senzilla nos referim a algú que és fidel al seu ser i no s'esforça per mostrar una cosa diferent de lo que en realitat és.

     Estic segur de que el primer favorit en la senzillea és qui la detenta. Sempre he tractat de vore la realitat sense tractar de posar-li molts adorns ni complicar-la innecessàriament. En paraules clares. Sense adorns innecessaris. Sense pretensions d’erudició o marques de classe social intencionades. La senzillea fa que expressem lo que pensem de forma directa i simple. Per tot això la senzillea és tan difícil de comprendre i crea tants problemes i decepcions.