Nicolau Spindeler va ser un impressor alemà naixcut en Zwickau (Sajonia) i establit en Espanya en el tercer quarto del sigle xv. Va treballar primer en Saragossa, despuix en Tortosa, més tart en Barcelona i Tarragona i finalment en Valéncia.

     L'imprenta de Nicolau Spindeler era la que contava en els més abundants materials: sèt varietats de gòtic, un tipo romà i un gran sortit d'inicials.

     L'incunable de Nicolau Spindeler que es troba en la Biblioteca Històrica de l'Universitat de Valéncia es d'una edició facsímil de l'any 1978 de la meua propietat.

     Tirant lo Blanc es el millor llibre de caballeries i per aiso se indulta del foc juntament en l'Amadis de Gaula. Miguel de Cervantes va tindre una relació molt especial en los valencians, va luchar en el Tercio de Moncada (noble valencià), en la batalla de Lepanto i va ser un frare trinitari valencià (Juan Gil), el que va aconseguir el seu rescat i també van ser mercaders valencians (Onofre Exarch i Baltasar de Torres) los que van pagar la major part del rescat.

     ¿Saps que Miguel de Cervantes és possible que llegira en llengua valenciana i que en vàries ocasions va alabar esta llengua i el seu Regne?

     Tirant lo Blanch és una novela caballeresca escrita entorn als anys 1460-1464 pel noble valencià Joanot Martorell, i conclosa pel també valencià Martí Joan de Galba. Esta novela va ser publicada en Valéncia en l'any 1490, en ple Sigle d'Or de la Llengua Valenciana.

     En el Quixot, quan es porta a terme pel retor i pel barber l'escrutini dels llibres de la biblioteca de l'Hidalgo, per a cremar les nefastes noveles de cavalleries, l'ama de En Quixot va prendre huit llibres a la vegada i els va tirar per la finestra. Després tornà a agarrar molts junts i un li va caure als peus del barber, que ho arreplegà i va llegir el títul: “Història del famós cavaller Tirant lo Blanch”, de l'escritor valencià Joanot Martorell, que la va escriure en la seua llengua pròpia, la valenciana. Cervantes, per boca del retor començà a elogiar-ho i no va consentir que fora past de les flames. Entre els elogis més significatius cal destacar este: ” … faig conte que he trobat en ell un tesor de content i una mina de passatemps” . Per a afegir més endavant: ” … pel seu estil és este el millor llibre del món”. Resulta evident que Cervantes ya havia llegit el “Tirant lo Blanch”.

     Miguel de Cervantes va nàixer el 29 de setembre de 1547 i l'edició príncip del Quixot va ser en l'any 1605, encara que, segons els historiadors les primeres anotacions són de l'any 1589, és a dir, tenia 58 anys quan va eixir la primera part i duya 20 anys sense publicar res.

     Pero no acaben ací els seus elogis al Regne de Valéncia i la seua llengua pròpia: en la seua novela “Els treballs de Persiles i Sigismunda”, novela de pelegrins que viagen a Roma, Cervantes nos referix a personages que parlen francés, italià, polac, castellà i valencià. “Prop de Valéncia... la fermosura de les dònes i la seua extremada neteja i graciosa llengua, en qui sola la portuguesa pot competir en ser dolça i agradable” (III,c.12). Igualment quan proseguix el pelegrinage a Roma, “...en eixir de Vila-real... una pastora valenciana... en la seua graciosa llengua” (Ibid.). Aixina com quan continua en el seu relat dels pelegrins dient: ”... els pelegrins en el seu camí varen aplegar prop de Valéncia i no varen voler entrar en la ciutat, encara que no va faltar qui els va descriure la grandea d'esta ciutat ” “… l'excelència de les seues moradors, la amenitat dels seus contorns i finalment tot allò que la fa bella i rica sobre les demés ciutats, no només d'Espanya, sino d'Europa.