Unió i Germania
Los jueces evitan el descalabro de la Real Academia de la Lengua de la Comunidad Valenciana
Per Jesús Moya Casado
Catorze acadèmics de la centenària entitat impugnaren la declaració conjunta que reconeixia a l'Acadèmia com l'autoritat en matèria llingüística
El decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Federico Martinez Roda, ha perdut en els jujats la seua primera iniciativa per sometre l'entitat que dirigix als postulats sobre la llengua valenciana que manté l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. L'orgue oficial de la Generalitat, la AVL, defén que el valencià és el nom que se li dona al català en la Comunitat Valenciana.
El jujat num. 10 de lo contenciós administratiu ha donat la raó als 14 acadèmics de la RACV que impugnaren el resultat de la votació de la junta general celebrada per l'entitat valenciana el 30 de maig de 2016. En esta junta se votà la que es denominà “Declaració conjunta del president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i del decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana”.
Es tractava d'una declaració per la que s'iniciava una negociació entre abdós entitats per a acabar en la guerra de la llengua, encara que eixa negociació no era sino que la RACV se sometera als dictamens de la AVL. Pero lo ben cert és que eixes negociacions han quedat estancades.
Bona part dels acadèmics interpretaren que d'eixa declaració se desprenia el sometiment de la RACV als postulats llingüístics de la AVL, que defén el sometiment del valencià al català. La declaració conjunta sometia a la centenària institució valenciana a la normativa oficial que dimana de l'entitat estatutària.
La decisió judicial, es es feu pública ahir, acaba de raïl en l'aventura iniciada pel decà, Federico Martínez Roda, per a acabar en la defensa de la diferenciació de la llengua valenciana del català.
No obstant, la denúncia no fon per eixa via, sino perque a l'hora de votar en aquella junta general de fa casi dos anys, se contabilisaren 35 vots, a pesar de que només hi havia 34 persones que es pronunciaren, inclosos tres representants polítics, per més que històricament mai no havia acodit un polític a votar qüestió alguna a una assamblea de la RACV.
El resultat oficial fon de 17 vots a favor de l'iniciativa del decà, 17 en contra de la declaració conjunta, i una abstenció. Encara que en la sala, i a l'hora de votar, sols hi havien 34 membres. L'iniciativa ixqué avant pel vot de calitat del decà.
Els acadèmics denunciants demanaren a Federico Martínez Roda, abans de procedir a presentar el recurs front als tribunals, que repetira la votació en la següent junta general, pero el decà es negà en aquell moment i ha mantingut sa negativa fins al dia de hui.
El fall del jujat que es feu càrrec d'esta causa declarà en el seu fall que la votació d'aquella junta general no s'havia ajustat a dret, i s'ha procedit a la seua anulació.
Entre els acadèmics que presentaren la denúncia contra la votació d'aquella junta general, es troben persones de pes dins de la RAC, com Ampar Cabanes, Josep Vicent Gómez Bayarri, Rafael Romero, Vicent Ramon Calatayud, Josep Aparicio, Violeta Montoliu, Salvador Chulià, Manuel Chueca, o els acadèmics ya fallits Joan Lladró i Josep Climent.
El juge, en el seu fall, indica que estima el recurs contenciós-administratiu interpost contra la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, en impugnació de l'acort senyalat en l'encapçalament, i en conseqüència, “declaro no ajustado a derecho”.
LA CONSTÀNCIA I LA LLEI NOS DONEN LA RAÓ ALS VALENCIANS.
© Copyright J.M.C. - 2021