La Cartuja de Vall de Cristo en Altura
Por Jesús Moya Casado
Tal día como hoy 21 de abril del año 1383. el infante don Martín, hijo del rey Pedro IV, tomó la decisión de fundar la cartuja de Vall de Cristo en Altura.
El rey Jaime, le concedió a D.ª Teresa Gil de Vidaure, con la que tendría dos hijos, el castillo y la villa de Jérica, en la que estaba incluida la villa de Altura.
A la muerte, D.ª Teresa, esta legó las villas de Altura y Montán al convento de Gatia Dei en la Zaidía de Valencia, y que son origen del vínculo de la villa de Altura con la ciudad de Valencia.
La villa de Altura salió a subasta en 1374 y fue adquirida por el infante don Martín, hijo del rey Pedro IV, a la Gobernación de Valencia por 115.000 reales valencianos y fue incorporada al condado de Jérica que su padre, el rey Pedro IV, le había concedido al casarse con la condesa D.ª María de Luna, a su vez señora de Segorbe. El infante don Martín, por casamiento con la condesa doña María de Luna pasó a ser conde de Jérica, de Luna, señor de Segorbe y de Altura.
En 1385, el rey Pedro IV, por iniciativa de su hijo Martín, fundó la cartuja de Valldecristo en Altura con el siguiente asiento “en mars de 1385 y lo dumenge dit infant estant en vespres en dita seu determinà de posarli nom: Vall de Crist” . El lugar elegido fue la partida de Cánova, que aparece en un asiento del Llibre del Repartiment como: “vallem de Canava sitam iuxta Sogorbium”.
En la imagen se puede ver un manuscrito del infante don Martín sobre órdenes a cumplir por ganaderos de Albarracín.
Tal dia com hui 13 d'abril de l'any 1895, en el Convent de Vall de Crist, es varen reunir el bisbe de Sogorb don Francisco d'Assís Aguilar, el retor de l'iglésia d'Altura, l'alcalde de l'ajuntament Pedro Marqués i el juge don Gonzalo Lozano, varen fer entrega de les despulles de Sant Bonifacio Ferrer, fallit en 1417, a les autoritats d’Alcublas, les quals es varen comprometre a conservar-les.
Fra Bonifacio Ferrer (Valéncia, 1350 - 1417) va ser un religiós, germà de Sant Vicente Ferrer, conegut, entre moltes atres qüestions, per ser traductor de la Bíblia a la llengua valenciana.
Germà del predicador dominic San Vicente Ferrer, al principi de la seua vida va seguir passos distints dels d'este; despuix de cursar estudis en l'universitat de Perusa i la de Lleida va retornar a la seua terra natal per a eixercir diverses funcions oficials en nom de l'ajuntament valencià i actuar com a embaixador del Regne de Valéncia.
Despuix de la mort de la seua esposa i de nou dels seus onze fills, ingressà en el monasteri cartoixà de Porta Coeli. La seua obra més important, va ser la traducció al valencià de la Bíblia a partir de la versió llatina coneguda com Vulgata, elaborada per Sant Jerónimo.
La rellevància de la seua persona li va permetre ser un dels tres representants del Regne de Valéncia junt en el seu germà Sant Vicente Ferrer i Pedro Beltrán en el Compromís de Casp, pel qual es va decidir la successió de Martín I d'Aragó a causa d'haver fallit este sense descendència.
Posteriorment ingressà en la Cartoixa de Vall de Crist en la localitat d'Altura, de la que aplegà a ser prior major. En 1417 mor Bonifacio Ferrer i és enterrat en el nou cementeri situat en el Claustre Major de la Cartoixa de Vall de Crist, en la Vila d'Altura, als peus de la Capella d'Ànimes.
El 29 d'abril de 1917, les despulles mortals de Fra Bonifacio Ferrer que en un primer moment, despuix del seu decés reposaven en la Cartoixa de Vall de Crist i posteriorment en l'Iglésia de Sant Miguel Arcàngel de la Vila d'Altura (13 d'abril de 1895), varen ser traslladats al Santuari de la Cova Santa on reposen des d'aquell moment.
En l'image es pot vore l'obra coneguda com el “Retaule dels Sacraments”, realisada a finals del sigle XIV i que uns historiadors atribuïxen a Gerardo Starnina i uns atres a Lorenzo Saragossa. En esta pintura es pot vore en la part inferior esquerra a fra Bonifacio Ferrer (foto ampliada) Està pintada al temple sobre taula i es pot contemplar en el Museu de Belles arts de Valéncia.
© Copyright J.M.C. - 2021