Devia ser un text que, en ser llegit, poguera extraure la bondat en l'arrogant, la generositat en l’avariciós, l'honestitat en el mentirós i, sobretot, l'amor en l'indiferent...

     El seu text seria llegit per qualsevol persona, en cada cantó, en cada plaça o en cada parc. Es llegiria en periòdics i s'escoltaria en radis i es voria en TV. Els murs de les ciutats apareixerien empaperats en els folis a on estaria este escrit.

     La gent començaria a llegir-ho per la simple crida de la curiositat, pero poc a poc les seues paraules perfectament combinades acabarien prenent sentit en la ment de cada llector, i s'instalaria en el cor de cada u per a que este i únicament este, fora capaç de repartir-ho per tot l'organisme.

     I aixina ho va fer, i les ciutats i pobles es varen inundar d'este escrit, i la gent acodia en massa per a intentar no quedar-se sense una còpia.

     Varen passar els dies i les semanes, i ningú va notar el canvi. El seu text no havia funcionat…, ningú havia notat un canvi en la seua vida.

     L'escritor, va eixir a passejar pensant en lo que podria haver fallat. S’assentà en un banc apesarat pel seu fracàs quan, un jove es va assentar al seu costat.

     - Disculpe - va dir - ¿ li ocorre alguna cosa ? ¿es troba be?

     L'escritor pogué comprovar que el jove duya en la mà una còpia del seu escrit.

     - Efectivament jove, estic trist; soc l'autor del text que tots varen ignorar, i en eixa tinta s'amagava el meu últim àpiç d'esperança per al despertar de la raça humana. Desgraciadament, vaig fracassar.

     - ¿Vosté és l'autor d'este text que ha inundat la ciutat? Puix deixe'm dir-li una cosa. Vosté no ha fracassat, simplement ha comés un greu error. I és que per a que un text puga ser realment valorat, deu estar sempre firmat pel seu autor...

     Des de llavors, molts varen decidir firmar el seu foli i entregar-li-ho a la persona que creïen adequada.