HISTÒRIA DEL COOPERATIVISME A XERT
per Manel Beltrán Beltrán i Francisco Torres González
EL CAMÍ CAP A LA COOPERATIVA SANT MARC DE XERT
Les línies següents pretenen ser una aproximació a la història de la cooperativa de Xert i per extensió a la dels seus veïns basada en les actes de les Juntes Generals i Ordinàries que es conserven als arxius.
Les arrels de la cooperativa les trobem en la “SOCIEDAD DE COOPERACIÓN Y AYUDA MUTUA LA UNIÓN CHERTOLINENSE, S.A.”, fundada el 29 d’octubre del 1916 amb l’impuls de Tomàs Pallás Gistau, natural de Sariñena (Osca) i veí de Xert. (Aquesta informació l’han facilitada els descendents del promotor).
Aquesta societat va passar a ser “LA INDUSTRIAL CHERTOLINENSE, S.A.”, segons consta en l’acta de constitució del 12 de desembre del 1941 en la qual es detalla l’objectiu social de l’entitat. Aquest objectiu era:
1) La adquisición y explotación de un local destinado a “CAFÉ” sito en la villa de Chert y regentado hasta la fecha por la Sociedad de Cooperación y Ayuda Mutua La Unión Chertolinense.
2) El establecimiento de industrias destinadas a la elaboración de aceites de oliva y sus derivados.
3) La compraventa de artículos alimenticios, materiales de ferreteria y construcción, ampliando sus actividades a todo género mercantil e industrial que acordase en su dia el Consejo de Administración y que fuesen de lícito comercio.
La dissolució i liquidació de “LA INDUSTRIAL CHERTOLINENSE, S.A.” es va decidir en la Junta General extraordinària del dia 17 de desembre del 1963, amb l’assemblea prèviament convocada i publicada al Boletín Oficial del Estado (6 de desembre del 1963) i als mitjans de comunicació d’àmbit provincial, com el Mediterráneo. La dissolució i la compravenda de l’antiga societat (185.004,24 ptes. va ser el preu de compravenda) van donar pas a la constitució de la cooperativa ACTUAL el 4 de maig del 1964. Quan encara no tenien local propi, es reunien al hostal de Gabriel Sanz Jovaní de la plaça nova (Casa Rubielos), llavors esta cooperativa passa a tenir com a seu social l’edifici del Palau dels Comtes de Pestagua que diverses dècades abans ja havia sigut adquirida pel veí del poble Francisco Ortí Jovaní (Quico Tarambana), a qui va acompanyar per la compra fins a València amb tren des de Vinaròs Joaquín Ferreres Meseguer per l'amistat que unia la seua dona Juana Ferreres Adell, filla de Juan Ferreres Monroig i Dominga Adell Zaragozà amb els hereus de la comtessa.
Fins ací hem vist tres etapes de la cooperativa. Ara bé, ens centrarem en aquesta darrera i farem una evol·lució cronològica que ens duu des d’aquell any 1964 fins als nostres dies. D’aquesta detallarem els presidents sense oblidar els seus administratius. Els primers administratius van ser membres del mateix Consell Rector com Mossén Ochando, Don José, José Vicente Tena Sanz i José Maria Sanz Beltrán fins que l’any 1970 va entrar Vicente Beltrán Sanz (Piquete) que ha continuat fins a mitjans de la dècada dels noranta. Cal recordar que, a banda del Consell Rector hi havia un Consell de Vigilància que era el que feia saber-ho tot al Jefe Provincial de la Obra Sindical de Cooperación.
El primer president va ser Delfín Jovaní Jovaní. Aquells primers anys exigiren la creació de dos seccions més a la cooperativa: l’almàssera i la Caixa Rural; a més, es contrata per primera volta la tenda de la cooperativa a Carme Ferreres Doménech. Els beneficis del primer any foren de 2.219,65 ptes. del vi i 6.300,50 del guano (adob).
El president que va seguir fou Manuel Jovaní Sanz l’any 1966. En aquest període es van dur a terme les primeres reformes de l’almàssera. És l’any 1967 quan es compra la primera centrifugadora, un elevador i una tolva per a poder carregar directament els camions de gleva. Al 1968 s’adquireixen dos premses hidràuliques i una batidora.
En aquests primers anys d’existència de la cooperativa ja existia una certa sensibilitat social, tal i com corrobora l’acta del 28 de març del 1965 de la Junta General de socis en la qual es diu que “se aprobó por unanimidad la propuesta de destinar el Fondo de Obras Sociales a estos fines: 1.000 ptas para libros con destino a Biblioteca Pública de hijos de socios; 1.079,55 pesetas a crear unos premios escolares para hijos de los socios más aplicados”. L’escrivent possiblement volia referir-se als fills més aplicats de qualsevol dels socis. També s’observen d’altres curiositats, sens dubte trascendents en aquell moment, com l’augment dels preus de lloguer de la vaixella (“vajilla”) des de 3 fins a 6 pesetes per cubert. A més, en aquells primers anys com ocorre avui en dia, la cooperativa es concertava puntualment amb altres molins i entitats, diu l’acta: “... así como tambien concertar un acuerdo con el propietarios de la fabrica de harina de San Mateo para con un transporte común trasladar allí el trigo de los asociados a la Cooperativa y retirar la harina correspondiente ...”.
A la dècada dels setanta i fins l’any 1982 van ser presidents José Caballer Sales i Manuel Jovaní Beltran. Aleshores, es va aprovar “la retención de venticinco pesetas por pie de aceitunas para amortizar el 3º plazo del préstamo del Banco de Crédito de Madrid”. A l’inici d’aquesta dècada, segons l’acta de la Junta Ordinària del Consell Rector del 17 de novembre del 1970, “se acuerda por unaminidad presentar recurso contencioso-administrativo ante el Tribunal Supremo contra la Resolución del Ministerio de la Gobernación por la que se desestima la solicitud de nuestra Entidad tendente a que se le exima de implantar el Servicio de Vigilantes Jurados”. També es proposen actuacions com la instalació d’enllumenat nou, “... ya que la que hay es muy vieja (...) con hilo bueno y nuevo...”; l’intent de comprar una bàscula pont amb plataforma de 12 x 3 metres i 50.000 quilograms però es desetima per les escasses previsions de la collita i per l’estat de les finances; o l’adquisició del motor usat d’una trilladora per tal de substituir-lo pel de la trituradora de pinsos “... el cual parece mostrar poca potencia”.
Al 1975 es reformava l’oficina de la Caixa Rural. Al 1976 es produeix el primer retorn cooperatiu que encara no s’havia donat mai des dels inicis per renúncia dels mateixos socis. S’establiren 1.100 ptes per a cada u i “destinado a la promocion del cooperativismo, y para la adquisición de la aportación con caracter de Obligatoria incorporados al Capital Social de la Caja Rural antes mencionada”. Per exemple, aquell any s’obtingueren uns beneficis de 665.087,23 pessetes. Aquest mateix any es modernitza l’almàssera amb l’adquisició d’una trituradora d’olives. “... en sustitución de las actuales muelas”, a més d’una netejadora d’oliva i un parador automàtic per tal de reduir el cost i augmentar la qualitat de l’oli.
Els anys que segueixen, la cooperativa s’associa amb la trencadora de Reus per tal de comercialitzar l’ametla adquirint el rigurós compromís de separar la varietat marcona de la resta. També es materialitza (al 1977) la reforma del molí decidida l’any 1975 amb 210 vots a favor i 15 vots en contra però s’hagueren de cobrar aportacions per cada quilogram d’oliva mòlta amb la finalitat d’amortitzar-la. L’any 1978 es cobren per primera vegada les despeses (“gastos”) per moldre ja que de la gleba, ja no es treia suficient per pagar els jornals dels treballadors del molí.
Al 1979, es quan s’entra a formar part de la UTECO de Castelló pagant una entrada de 10.000 ptes., de manera que si algú desitjava algun servei de cap secció (oli, ametles) havia d’efectuar els abonaments corresponents. D’altra banda, la Caixa Rural passa a ser Secció de Crèdit. I, en aquest any es contabilitzen de l’exercici anterior uns beneficis de 272.697,56 ptes.
Durant aquests anys, com s’ha dit abans refirint-nos a la sensibilitat social, la Junta Rectora (al 1980) creu “... conveniente la compra de una máquina de escribir cuyo valor es 14.500 ptas, destinada al Grupo Escolar Local para que los pequeños aprendan a escribir; y la misma cantidad destinada en donativo a la recién constituida Banda Local en ayuda a la compra de los instrumentos”. A l’acta d’aquest any 1980 apareixen els beneficis de l’exercici del 1979, un total de 353.812,90 ptes.
A la dècada dels 80 s’elegeixen presidents Emilio Beltran Doménech (l’any 1983) i Víctor Doménech Carceller (l’any 1986). L’any 1983, es compra una màquina embotelladora amb la finalitat de vendre oli embotellat i registrar-lo per Sanitat. Però, com ja es sabut, mai no es va poder embotellar per una possible manca de qualitat en l’oli deguda a un nivell elevat dels peròxits ja que l’oliva es plegava del terra.
Durant aquesta dècada hi ha nombrosos problemes amb la maquinària del molí (calefacció de la batidora, avaria dels italians, pistons de les premses...) els quals duen a plantejar a la cooperativa les diverses ofertes dels fabricants amb la finalitat de substituir la maquinària ja que altres almàsseres, com les de la Salzadella o Sant Mateu, ja han instal·lat molins Pieralisi o estan pensant en fer-ho. L’any 1983, davant de l’augment de les despeses del procés de la mòlta (avaries, jornals, etc.) i l’escàs rendiment de la gleba (que es va pagar 4 ptes/quilogram) s’aprova un augment de 0‘60 ptes. a 1’50 ptes. per cada quilogram d’oliva i es decideix de manera definitiva la compra d’un molí de la marca Pieralisi que funciona amb un sistema continu que exigeix menys mà d’obra. Aquesta inversió planteja com pagar la maquinària nova, que havia de ser proporcionalment a la utilització; així, s’acorda majoritàriament establir una amortització de 10 ptes. per cada quilogram d’oli mòlt.
Aquest any s’acaba de moldre el dia 22 de juny i la collita total és de 1.154.019 quilograms d’olives amb una producció de 319.665 quilograms d’oli; estem davant d’una de les millors collites dels darrers anys.
La compra del molí s’efectua el 25 d’agost del 1983. Costa 13.000.000 de pessetes que s’han de pagar fins del mes de maig de l’any 1984. La instal·lació va suposar el desmantellament d’una premsa hidràulica, el moli de rulos, i el dels dos termobatedors italians.
L’any 1984, la Junta Rectora decideix comprar una talla menuda de Sant Marc perquè estiguera a les oficines de l’Entitat. El Sant juntament amb la nova almàssera es beneiren durant una jornada en què se celebrà missa i processó.
Dins d’aquesta dècada (1985) s’instaura el primer llistat per a moldre (cada soci tenia un número per a tota la campanya i havia d’esperar a què el llistat donara la volta). El mateix any es compra una televisió en color per a la Llar de Pensionistes, carregat al fons d’Educació i Obres Socials. També es decideix comprar depòsits de plàstic per a augmentar la capacitat d’emmagatzematge d’oli.
L’any 1987 es planteja la compra d’una finca rústica a la carretera del Turmell (la Pista), situada on va estar l’antic camp de futbol, amb la voluntat de dedicar una part per a la venda de solars i la resta per a la construcció del magatzen d’adobs i d’altres dependències de la cooperativa. Aquesta proposta de compra ascendeix a 6 milions de pessetes i es rebutjada pels socis amb 122 vots en contra, 91 vots a favor i 6 vots nuls. El mateix any, la cooperativa entra a formar part d’una Asociación de Productores de Aceite de Oliva amb el compromís de què aquesta gestione el cobrament de la subvenció al productor d’oli d’oliva una volta haja sigut qualificada com a Organización de Productores.
Una ordre del Consell de la Generalitat Valenciana obliga a la Cooperativa, a partir de l’exercici del 1988, a realitzar una auditoria tots els anys.
El 1989, la Cooperativa passa a formar part de l’O.P.A. de l’ametla i d’Uteco Castelló de la garrofa; açò suposa la possibilitat d’accedir a les ajudes establertes per tal de millorar la qualitat de l’oli i la comercialització dins del sector dels fruits amb crosta i de la garrofa. Aquest any els cens social de la cooperativa és de 455 socis.
A la dècada dels 90, els presidents de la cooperativa són, en aquest ordre, Juan José Ferràs Jovaní, José Beltran Mallol, Vicente Ferràs Jovaní i Fernando Beltran Jovaní. L’any 1991es decideix tornar al sistema de mòlta per partides però només per a l’oli destinat a l’autoconsum de cada soci ja que la resta de les olives es molen “al conjunto como se viene haciendo”.
Durant aquests anys es plantegen problemes i reptes en els quals no ens detindrem ara per la proximitat en el temps i perquè encara estan presents en la memòria col·lectiva; però, això no ens ha fet deixar d’enumerar els més importants, com ara: les obres a l’edifici de la cooperativa amb la construcció d’una sala, els problemes amb la morca (alpechines), l’entrada en una almàssera comarcal (desestimada per 86 vots en contra, 13 vots a favor, 9 vots nuls i 8 abstencions), la tornada a la mòlta sense distribució per partides, l’adquisició de 6 dipòsits de fibra per a emmagatzemar l’oli, la compra d’una estufa per a aprofitar la gleva i, sobretot, l’adquisició, al 1996, dels terrenys on s’ha construït la nova almàssera i el magatzem de productes al qual s’ha canviat la línia del molí de 3 a 2 fases per la problemàtica de l’ “alperujo” i per la major capacitat de la mòlta. Queda com una il·lusió i com un repte, la construcció d’un hotel de turisme rural a l’antic Palau dels Comtes de Pestagua, seu social de la Cooperativa Sant Marc de Xert.
Aquestes darreres actuacions han suposat un gran esforç per a tots els socis però, possiblement, no és un esforç major que el que van fer els veïns de Xert quan per l’any 1916 van comprendre que amb l’esforç i la unió de tots es podien aconseguir grans objectius.
Per últim volem agrair a totes aquelles persones que d’alguna manera han fet possible que la nostra Cooperativa haja arribat al lloc que ocupa en l’actualitat i a tots aquells que faran que continue endavant, així com a l’Ajuntament de Xert per oferir-nos la possibilitat de publicar aquesta aproximació a la vida d’aquesta entitat.
LA COOPERATIVA
© Copyright M.B.B. & F.T.G. - 2007