L’arxiver inventariant documentació en el dipòsit de l’ajuntament Vell (25/08/2015).

   Paga la pena invertir recursos per gestionar (descriure, conservar i difondre) el patrimoni d’una comunitat. Això suposa dotar-nos del millor dels antídots contra l’amnèsia de saber qui som. I és que parlar de patrimoni és parlar en definitiva d’identitat; identitat familiar, de poble o de país. Tant és. Feu la prova si teniu dubtes d’aquesta afirmació. Qui més qui menys ha intentat explicar la seva història o el passat de la seva família a un fill o nét a través d’un retrat, d’una fotografia. És tot un plaer (gairebé un deure) ensenyar als fills saber a quina família pertanyem, a identificar persones que ja no són entre nosaltres, a mostrar com es vivia ja fa uns anys, quan potser érem més joves... I ara penseu que passaria si aquestes fotografies es perdessin... Convindríem que hauríem perdut una forma amb la qual demostrar qui som. Hauríem perdut un argument necessari per a l’adequada transmissió cultural cap als nostres successors.

   On volem arribar amb aquesta digressió? És ben fàcil de reconèixer-la. Al patrimoni arquitectònic, natural, moble, arqueològic o immaterial cal sumar també el patrimoni documental. Cal adonar-nos de la importància dels nostres documents que també cal valorar, descriure, conservar i difondre. Assegurant la perpetuació de la nostra memòria.

   Els documents es troben als arxius

   No cal entrar en un lloc que es digui “arxiu” per adonar-nos que tothom en té d’arxiu, ja que tothom posseeix documents. No passa el mateix amb una biblioteca o amb una hemeroteca ja que un en pot tenir o no en funció dels seus interessos o de la seva sensibilitat cultural. I és que decidir tenir o no tenir llibres és un acte voluntari: decidim comprar-nos una novel•la o una enciclopèdia de la mateixa forma que decidim anar cada dia a buscar el diari o potser comprar-nos un CD del nostre cantant favorit.

   Amb els documents això no passa. Els documents ens acompanyen tota la vida i es produeixen “de forma natural”, per tal de garantir drets propis o familiars o com a fórmula de testimoniar la nostra pròpia activitat, la nostra pròpia existència. Algú va demanar que li fessin un certificat de naixement? Algú va sol•licitar les escriptures d’una casa quan va poder pagar el que costava? Era negociable rebre o no el DNI o el carnet de conduir o la targeta sanitària? És clar que no. Els rebem i prou en el moment que adquirim el dret de conduir, de ser d’un país, de ser atès al metge o de gaudir d’una propietat. Ah, i molt ens en cuidarem de no perdre’ls –els documents– ja que sabem que són únics, irrepetibles... que tenen un valor. És més, molts els duem sempre a sobre, a la nostra cartera. I si els guardem a casa, els tindrem ben guardats, en una calaixera concreta o potser alguns els guarden a una caixa forta. Finalment, aquests documents que avui tenen un valor administratiu real, en el futur és convertiran en memòria i testimoni: esdevindran documents històrics.

AMX, Arxiu Municipal de Xert, Fitxer del padró Municipal (anys 1960).

   No cal dir, però que quan algú parla d’arxius, normalment té al cap una institució (civil, militar o eclesiàstica) que ha creat o ha estat obligat a crear un servei d’arxiu on el millor dels casos pot arribar a treballar un arxiver. En aquest sentit, cal remetre’ns a la llei d’arxius valenciana (Llei 3/2005 de 15 de juny) per saber que un arxiu es defineix com aquella institució gestora del patrimoni documental valencià. Filant més prim, la llei del patrimoni cultural valencià (Llei 4/1998, d’11 de juny) entén aquest patrimoni d’una banda, com el conjunt de documents de qualsevol època produïts, conservats o reunits en l’exercici de la seva funció per qualsevol entitat, organisme, empresa pública amb seu a la Comunitat Valenciana i per les empreses privades gestores de serveis públics en l’àmbit de la mateixa comunitat; per altra banda, els documents amb antiguitat superior a 40 anys que hagin estat produïts, conservats o reunits en l’exercici de les seves activitats per entitats i associacions de caràcter polític, econòmic, empresarial, sindical o religiós; i, finalment, els documents de més de 100 anys que es trobin en la Comunitat Valenciana i hagin estat produïts, conservats o reunits per qualsevol altra entitat privada o persona física.

   No quedant-se només amb aquest esforç de definició del que és patrimoni documental i del que és arxiu, les lleis esmentades obliguen als posseïdors dels documents a una sèrie de condicions que passen per l’organització dels fons, la bona conservació i la garantia l’accés dels ciutadans a la informació (en compliment de l’article 105,b de la Constitució Espanyola del 1978). És més, citem l’article 21 de l’esmentada llei d’arxius valenciana quan s’assenyala que “ (...) totes les entitats públiques i persones jurídiques titulars d’un arxiu públic [també els ajuntaments] tenen l’obligació d’habilitar un dipòsit d’arxiu amb les instal•lacions adequades tant respecte a la seva ubicació com a les condicions tècniques específiques necessàries per al manteniment, tractament, seguretat, conservació i consulta dels documents allà custodiats; uns dipòsits d’arxius que hauran de tenir les mesures de seguretat necessàries que garanteixin la idoneïtat de la conservació de la documentació, evitant els llocs inundables o que presentin problemes d’humitat i conservació.” Tot i això, l’article 36 de la mateixa llei exclou als ajuntaments de municipis més petits de 10.000 a disposar d’un servei d’arxiu, sense que això impliqui –repetim– que els més modestos deixin de banda la seva responsabilitat vers la integritat, conservació i accessibilitat del patrimoni documental del qual es competent.

   Els xertolins i els seus documents. Quans arxius hi han al poble?

   A l’Estat, la conformació dels ajuntaments liberals, a partir de la tercer decenni d’aquell segle XIX, esdevindria el darrer esglaó de transmissió des de l’administració de l’Estat vers als municipis. Un Estat que, a partir d’aquells anys, voldrà recomptar la població, desitjarà controlar políticament el territori, recaptar impostos, planificar vies públiques... D’ençà mitjan d’aquell segle el conjunt de gestions, comunicacions i tràmits generaran documents que hauran de ser conservats per un arxiu municipal i controlats pel seu secretari al servei de l’ajuntament mateix. D’altra banda, la mateixa administració de l’ajuntament serà l’encarregada de portar al dia els llibres de naixements, casaments i defuncions del Registre Civil, creat a partir del 1870.

Documentació d’arxiu poc abans de ser inventariada (24/08/2015).

   No obstant, el que podríem pressuposar gran riquesa i antiguitat dels documents de l’Arxiu Parroquial de Xert de l’Assumpció de Nostra Senyora de Xert (APXANS), de l’Arxiu Municipal (AMX) o de l’Arxiu del Registre Civil de Xert (ARCX), és avui certament un xic més modest. Els tres conjunts documentals han estat víctima dels avatars polítics, les guerres o de la desídia i ignorància d’alguns. Per als tres grans arxius, les sèries documentals només són contínues a partir del 1938, data en què al poble s’acabà la Guerra Civil i començaren els anys del franquisme. Per a la recerca de documents d’anys anteriors només podem trobar algunes peces molt fragmentàries, encara que no per això deixen de ser valuoses per a la memòria de tot el poble.

   Respecte als documents de l’Arxiu Parroquial sabem que molts van es van cremar durant la Revolució conseqüència del cop d’estat militar del 1936. Així van desaparèixer els dits volums de protocols notarials, salvant-se els Quinque Libri i alguns documents esparsos dels segles XVII i XVIII. Quan el 1962 es va decidir traslladar la parròquia a l’Església Nova, l’Arxiu Parroquial es va traslladar a la casa de l’Abadia on el fons documental va patir un lent però inexorable procés de degradació que va durar fins als treballs de restauració de l’entorn dels Poble Vell, a inicis de la dècada dels anys vuitanta.

   Respecte a la documentació de l’Arxiu Municipal de Xert passa una mica igual que el que dèiem per a l’Arxiu Parroquial. Els estudiosos que es van començar a interessar per la història del poble, també cap als anys vuitanta del segle passat, es van adonar de la dificultat de consultar documentació municipal anterior a la passada guerra 1936-1939. No obstant, una part dels fons històrics municipals van aparèixer en una casa de la plaça Vella que havia servit de jutjat. Allà es van trobar alguns “papers” de mitjan del segle XVIII i de mitjan del segle XIX, així com altres materials procedents d’un sindicat agrícola d’inicis del segle XX, de la Sección Femenina (anys 1950). Tots aquests documents van ser traslladats en caixes de cartró i traslladat a les golfes de l’Ajuntament Vell on es van unir amb altra documentació d’inicis del segle XX. Una dècada més tard, part d’aquella documentació va ser transferida a l’ajuntament Nou on va ser inventariada per Odette Calvo, llicenciada en geografia i història.

   Tots aquests fons es troben avui en dos dipòsits. En l’Ajuntament Nou es troben els expedients administratius actius de l’ajuntament, creats des de mitjan dels anys 90, així com una part dels documents històrics. En les golfes de l’Ajuntament Vell es conserven les sèries documentals de l’ajuntament de l’època franquista i dels primers ajuntaments democràtics posteriors al 1979, altra part fragmentària anterior al 1936, els documents de la Sección Femenina i aquella generada pel sindicat agrícola que comentàvem.

   L’Arxiu Municipal de Xert. Propostes per convertir-lo en l’arxiu del poble.

   Amb el vist i plau de l’alcalde de Xert, el passat mes d’agost vam tenir ocasió, ajudat per l’Odette Calvo, de començar a fer feina arxivística en aquest dipòsit situat a les golfes de l’Ajuntament Vell. Ens vam trobar un seguit de lligalls, caixes velles amb “papers diversos”, carpetes i llibres. Tots ells col•locats en prestatges metàl•lics. També hi havia caixes al terra on la documentació original es barrejava amb revistes desendreçades. En aquell lloc, feia molta calor al matí, cosa que no era gens bona per als documents. És de suposar que a l’hivern passaria a la inversa.

AMX, Arxiu Municipal de Xert. Portada digitalitzada del Padró d’Edificis i solars del poble, any 1940.

   Vam començar les feines d’inventari amb la documentació de tot el que vam trobar. En paral•lel es va procedir a la instal•lació de la documentació en vora 90 caixes d’arxiu normalitzades. Per començar bé ens vam fer una comanda de material de conservació, afavorint-nos amb una subvenció que es va rebre de la Generalitat Valenciana. Amb aquell material, cada document, cada expedient i cada llibre va poder tenir la seva camisa de conservació, la seva caixa de projectes o la seva carpeta. Tot amb la seva corresponent signatura topogràfica per tal de garantir un fàcil accés posterior a la documentació.

   Només vam poder fer poc més d’un terç de la documentació que allà es troba: en total, gairebé 40 metres lineals. Es va poder trobar gran part de les tramitacions generades per l’ajuntament entre els anys 1940 al 1986: pressupostos municipals; correspondència general d’entrada, llibres d’arqueig dels comptes municipals, manaments de pagament i d’ingrés, padrons d’habitants, padrons de contribució urbana... Respecte al Fons de la Secció Femenina, es van poder inventariar una col•lecció de llibretes escolars dels anys 1957-1961. També documentació diversa relativa al Sindicat Agrícola dels anys 1909 al 1950. Qualsevol document mereixia una lectura, un estudi, la visita d’un historiador...

   Però encara calia molta feina per fer. Creiem que com a mínim caldrà inventariar tota la documentació del Fons Municipal per crear després un quadre de classificació funcional que sigui útil, fins i tot, per a la gestió documental actual del mateix ajuntament. I un cop tinguem això caldrà fer el mateix amb la resta de fons de l’Arxiu Municipal. Finalment, pensem que caldria ubicar i reunir tota la documentació –almenys la de caràcter històric– en un mateix lloc on el control d’accés sigui compatible amb les bones condicions de conservació i l’accés de l’estudiós i resta de veïnatge a la mateixa (cosa que, repetim, és un dret de ciutadà i una obligació de l’administració). L’on, el quan i el com de tot això ja no depèn d’un, encara que es poden proporcionar alguns consells a qui convingui o a qui ens pregunti.

   I finalment, es podria pensar en convertir l’Arxiu Municipal en l’arxiu de tot el poble Potser captant fons i col•leccions històriques de veïns o de famílies senceres, d’entitats i d’associacions o d’empreses locals. En paral•lel ja es podria pensar en la difusió dels documents on la seva digitalització i presentació en pàgina web seria tot un reclam per al foraster curiós de recollir un pedaç de la nostra història (proposem centrar-nos inicialment en fotografies històriques de xertolines i xertolins). Posant en valor documents antics o moderns del poble que així podrien entrar en diàleg fraternal amb el patrimoni documental d’altres pobles de la nostra comarca del Mestrat.

[2] El passat 26 de març vam tenir ocasió d’assistir, al local social dels Jubilats, a l’acte de presentació del cartell de commemoració del 825è aniversari de dita carta de donació. En aquest acte, preparat per l’Associació Cultural Font de l’Albi, es va poder escoltar la conferència del doctor Vicent Royo que exposà les bases de la commemoració. Anteriorment, cal recordar com Xert va acollir, fa no pas gaires anys, l’exposició Les Cartes de Població produïda pel Centre d’Estudis del Mestrat.

[3] És molt recomanable llegir l’article d’Enric Guinot Rodríguez “Els estudis de l’Orde de Montesa en temps medievals i les seves bases documentals” publicada el 1994. Consultable en línia en l’hemeroteca digital de la Universitat de València. https://ojs.uv.es/index.php/saitabi/article/download/5980/5739

[4] Molts dels documents històrics relatius a la parròquia de Xert es poden consultar a l’Arxiu Diocesà de Tortosa.

[5] CÁRCEL ORTÍ, Milagros i MICÓ NAVARRO, Joan. Visita parroquial a la parroquia de Xert en 1817, 2003-2005. En línea a http://www.chert.org/mariamilagroscarcelorti/visitapastoral.htm