No fa massa anys, en un programa de festes, s'explicava el tarannà de xertolins a l'Argentina, gent que havia hagut de marxar i que conservava les arrels.

     Doncs amb la mateixa emoció d'aleshores, he convidat a xertolins que han anat o encara volten aquest món aparentment globalitzat, a explicar les seves experiencies, serà una video-conferencia escrita, en la qual la temporalitat és relativa... Alguns ja han tornat, altres estan, i alló que expliquen escapoleix de la immediatesa, es tracta, fil per randa, d'una mostra dels xertolins, que hi ha pel món. Som-hi!.

• Bon dia a tots! Us saludo des del Passeig de la Independencia, del Paseo, a Xert, posem els relotges a hora. Marta i Eric, imagino que les 11:15?

     - ERIC. En efecte, salutacions des de Landau, al sud d'Alemanya.

     - MARTA. La mateixa hora a París. Besets xertolins!

• Molt bé, anem cap a Asia, bona tarda!

     - IVO. Bona tarda, açí ara és la una i quart de la tarda, crec que Sandra té una hora més. Una abraçada des de l'Índia!

     - SANDRA. Just, açí són les dos i quart. Vos parlo des del Nepal.

• Perfecte, marxem cap a América del Sud, que els ha tocat matinar força, gràcies per participar en aquest joc, crec que al Perú són les 4:15 del matí i, a més, a molta alçada!

     - NOEMÍ. Hola a tots! En efecte, vos saludo des de Cuzco, al Perú, a més de 3.600 metres. Com estem xertolins?

     - JAIME. Molt bé, Noe, un bes gran des de Buenos Aires! Aquí ara passa un quart de les sis del matí i com si fos un no-res tinc a 1.600 quilometres un altre xertolí, que també vol saludar.

     - JOSÉ MIGUEL. Bon dia! La mateixa hora açí. Mano, no et perdono aquesta matinada, pero en tot i aixo, una abracada des de Santiago de Xile.

• Molt bé, moltes gràcies a tots, si de cas comencem amb vosaltres dos: Jaime, tu portes temps a l'Argentina, sempre has explicat les ganes de saber dels Ferreres, el cognom de la mare.

     - JAIME. Aquí hay mucha gente de Xert que vinieron antes y después de la guerra civil, en concreto, en Florencio Varela, al sur de Buenos Aires, miré en la guía para ver si veía algún Ferreres, ya que madre se llamaba Inés Ferreres, y cual fué mi sorpresa cuando en la guía telefónica habían un montón de Ferreres y de Beltranes... Pude contactar, impresionante, con un chico de Xert en un boliche y me dijo que me conocía y que él vivía delante de casa Rogelín.

• Caramba, que pequeño es el mundo Jaime y a qué te dedicas?

- Me dedico a la importación de madera y máquinas del gremio y siempre que puedo me escapo a Xert.

• Genial, Jaime y muchas gracias, luego comentamos algo más. Siempre que oigo a un cochonero como Sabina cantando "Con la Frente Marchita" me acuerdo de aquella estrofa que dice: "Mándame una postal de San Telmo"... Bon dia José Miguel!

     - JOSÉ MIGUEL. Bon dia cosinet.

• Que tal? Com va per l'hemisferi sud?

- Abans que res una abraçada a tots. Com ja saps vaig vindre pel projecte d'un nou hospital, de 50.000 metres quadrats, han passat més de cinquanta anys des del darrer centre construit, la teoria era que el projecte seria fácil, pero les coses açí van a ritme diferent, cosa de la burocracia. Per sort, m'apassíonen les grans obres, de moment açí hi ha treball, sembla una mica el "boom" dels darrers anys a Espanya.

• Com és Santiago? Quin indret et sorpren?

- Santiago és una "mnegapolis", un caos semblant a Sáo Paulo o Ciutat de Mèxic. Set milions d'habitants damunt deIs setze del país, probablement la imatge que més em crida l'atenció és la torre Costanera, 300 metres mirant el cel.

• Continuem, bon dia Marta.

     - MARTA. Bon dia, des de París!

• Quin Erasmus més llarg!

- Sí, vaja, actualment treballo en una empresa francesa que desenvolupa, fabrica i comercialitza motors d'avió, m'encarrego dels components que intervenen en el motor, com els aleps o les paletes corbades de la turbina. Cert és que, en començar l'experiencia, mai vaig pensar que fos per a tant de temps, pero era inevitable.

• I vas assolir el títol d'enginyera!

- I tant! Pero sobretot coneixer gent d'arreu, i fer meu cada racó d'aquesta capital i d'una vida especialment activa, si més no en la mentalitat dels parisencs, que sovint basen la vida en un contrarellotge: "Métro, boulot, dodo", que si fa o no fa vol dir "metro, treball, dormir".

• I l'altre París?

- El que surt quan llueix el sol, i els parcs s'omplen de gent, el del Pont de l'Alma al districte 8, on les cites escrites són reflex del moment, clar que, segurament, com passa arreu, els turistes només veuen la part mimetica.

• Gràcies Marta!

• Tornem a América del Sud. Noemí, bona matinada!

     - NOEMÍ. Bon dia, Xavi! Molts petons des de Cuzco!

• Imagino que la teua vivencia és impressionant. Què expliques?

- Mira, per a mi cada dia que alço és com una pagina en blanc, cada moment que vius et centres en la situació i assumeixes que és viure la vida al cent per cent. Vaig estar a l'aldea Yanapay, fent básicament reforç escolar i educació en valors, intentant assimilar que açí, encara hi ha mentalitats antígues, com ara aquella que descriu el refrany que "la letra con sangre entra". Perú esta endarrerit com Espanya fa cinquanta o seixanta anys.

• I després, camí del Machu Picchu, fins arribar a Aguas Calientes.

- En efecte i l'endemà pujar al cim per poder veure l'albada, un raig de sol que illumina la ciutadella de cop i volta. Tot i així, l'Amazones, el riu que més aigua porta arreu del món, també és el que més sorpreses aporta, des de les crences fins a les especies més increïbles: Cinquanta quatre hores de vaixell i rodejada d'animals!

• Valenta!

- Valentia la del chaman i la seua familia, que vaig coneixer i vaig compartir la seva forma de vida... Vaig aprendre molt, en pocs dies!

• Bona tarda, Ivo! Botifarra?

- Contra tu!

• I Sant Vicent!

     - IVO. T'ofereixo les cinc W i la H del món periodístic. No sempre justificables...

• No t'enrollis que he d'escriure un article.

- Doncs ho tens clar, Who (Oui), vol dir que sóc jo i la meva circumstancia, When, (Quan), doncs un temps, pero no el dic, sinó et foto a l'aire l'article, Where, (A on) Mumbai, Maharastra, platges de Goa... L'orografia i la historia de Hampi, el contrast entre la Índia gitana de Rajasthan i la més hindú a Varanasi o la budista de Himachal Pradesh.

• I Anatapur?

- La casa de Vicent Ferrer!

• I la Why? (Per què)

- Mira, ara que t'hi poses la par irracional a la responsabilitat, i el compromís en saber que sóc metge, clar que Octavio Paz, esdevé caliu, llegir Vislumbres de la Índia dóna prou de si.

• D'aquí a poc saludarem a Sandra, sé que us vau trobar entre l'Índia i Nepal, a quin indret?

- Vam quedar a Pokhara, una ciutat al nord-oest del país, on les muntanyes passen de 1000 a 8000 metres d'altitud en qüestió de 30 quilometres, pero d'aixo te'n parlarà Sandra.

• Doncs anem encara més a l'est del planeta, Sandra, molt bona tarda!

     - SANDRA. Passaport, quatre duros, una motxilla ben gran plena de ganes d'experimentar, de trencar rutines, de soltar adrenalina i de curiositat; un altra de xicoteta amb alló essencial, quatre calçes, els estris d'higiene, i llonganisses seques. Baixes de l'avió i et trobes rodejat de caretes tibetanes i hindús, estas a un altre món... Puges a un taxi, "cediu el pas" a totes les vaques, impressiona aixó de trobar-te vaques de cara a tot arreu; veus, a mi al principi em feien molta temor perque les que jo conec són les del poble, les de les rebolcades a Festes, pero aquelles són impassibles, t'acostumes rapid... La capital Katmandú esta plena de fum i olors de tot tipus que contrasta amb l'aire sa i net del Turmell. Suposo que en el darrer fons de tot hi havia una palesa necessitat de trobar-me amb mi mateixa i fer-me companyia en la soletat, alló d'Oscar Wilde: "L'amor propi és el principi d'una historia d'amor eterna!".

• Carai, magnífic plantejament... I un bon dia dos xertolins es troben, qui sap on, a l'Asia profunda...

- Vaig rebre un missatge al mobil d'Ivo, que deia: "A l'Índia fa massa calor, demà pujo cap a Sunaili i d'allà agafaré un bus cap a Nepal, espero que allà faça més fresqueta. Quedem? On et va bé? Quina ruta fas?" I vam quedar a Pokhara. A l'endemà un altre missatge: "Jo ja estic! Vine a la zona North side of the lake i pregunta per Umbrells coffee and bakery, fes-me una perduda quan hages arribat, hi ha molt bon ambient i molta gent amb motxilla al muscle" I a l'altra punta de món, tot ple de caretes tibetanes i hindús, me'n vaig trobar una de xertolina! Quina il·lusió!

I vam recórrer valls i muntanyes durant dies, i vam compartir camí amb molta gent, mentre li contava algunes pinzellades del que passava per Xert i ell a mi de com d'intensa i de contradictoria era l'Índia...

La pau, la puresa i la bellesa dels cims de l'Himalaia contrastaven bruscament amb el caos de la capital.

• Com ho resumiries?

- Probablement amb aquelles paraules de Buda: "El veritable viatge del descobriment, no consisteix en buscar nous paisatges, sinó en mirar amb ulls nous". Molt bé, doncs ara tornem a la vella Europa, Eric crec que estas per la regió alemanya de Reinlandpfalt. Guten Margen, wie geht es dir? (Bon dia, com estas")

     - ERIC: Molt bé, explicar-vos que Landau és una xicoteta ciutat comercial, amb industria als afores i envoltada de vinyes. Açí s'estila molt el weinschorle, que és una mena de vi amb aigua mineral o gasosa. Estic treballant a l'empresa Werner Ruebsam, fem installacions a vivendes d'obra nova i reparacions a xicoteta escala, som set espanyols, o siga, que la mitjana és alta!

• I sembla que has pogut mantenir alguna de les teves activitats de Xert?

- Sí, al principi d'estar açí vaig poder tocar a una banda d'un poble proper i entrenar en un equip de futbol, a més de fer alguna escapada per aquestes contrades, en especial una sortida a Leinsweiler, un poble que té fama pel bon vi, segons aquests teutons, de totes maneres vaig voler perfeccionar la llengua alemanya i entre aixó i el treball que ocupa quasi tot el dia, vaig haver de deixar-ho.

• Bé... segur que trobes el moment per assajar i per fer dos tocs al baló.

• Molt bé amics, no sabeu com d'enriquidor és tot alló que expliqueu, i com us agraeixo la complicitat a l'hora d'expressar les vostres emocions i sentiments. Ara m'agradaria que m'expliqueu alguna cosa de Xert que porteu al cor, sigui, o no, signe d'envorança i també qualsevol cosa que vullgueu ressaltar de la vostra vivencia.

     - JAIME: A mi me encanta escuchar tangos nocturnos, aquí en el barrio de San Telmo junto a Natalia, que es argentina, mi otra pasión es el fútbol y disfruto mucho cuando puedo ir a la cancha de River Plate, que comparte colores con mi verdadero equipo, como antes decías, Xavi: el Atlético de Madrid.

Mis recuerdos son de la infancia en Xert. Cuando jugábamos un montón de críos en la Plaza, cuando aún estaban el árbol y la Fuente, junto a mi hermana Mónica ya mi primo Gerardo, fueron los mejores años sin lugar a dudas.

     - JOSÉ MIGUEL: Jo ja sabeu que sóc un apassionat de la muntanya, i tot i que açí no falten cims, trobo a faltar les moles de Xert. Al meu despatx hi ha un quadre a la paret que miro de quan en quan i sembla que m'atansa al Molló.

Mentrestant anem complint anys, pero a mi m'agrada plantejar-m'ho així: "Envellir és com pujar una muntanya ben alta; mentre puges les forçes minven, pero la mirada és més lliure, i la vida més amplia i serena".

Xile és un altre món, -llacs, volcans, "geisers" ... terratremols-, i un oceá "no tan pacífíc" amb balenes, pingüins, que remulla 15.000 quilometres de costa.

     - MARTA: Uf, per suposat París em tracta molt bé, pero una no pot evitar els records viscuts i les ganes de tornar a viure'ls amb la família i els amics del poble. Xert és el meu refugi, quan arribo a la rotonda, enfilo la carretera cap al poble, i veig la Mola, aleshores comprenc que he arribat a casa. De vegades arribo a pensar que la vida que tinc a París és fet paral·lel, com si no fos real. Pero acaba sent tant real que em permetrà molt gustosament proporcionar-vos informació a tots aquells que decidiu visitar la ciutat.

- Gracíes per l'oferiment, Marta, doncs seguim amb aquest degoteig de petites emocions i de sentiments, que ens arriba des del Perú?

     - NOEMÍ: Jo personalment vull destacar el haver aprés tant i tant en aquesta experiencia, més enllà de les coses que trobes a faltar de la vida quotidiana, en la informació que t'he donat, Xavi, m'he deixat un munt de coses al tintero. Per a mi viatjar no és estar de vacances o fer turisme, sinó submergir-me en el fer i el ser de les persones que coneixes, en el seu taranná i crec haver-ho assolit. L'Amazones és un món a part, i la meua experiencia de sis dies en una cabanya, sense llum i envoltada de tota mena de bestioles -fins i tot un dofí rosa, únic per aquestes contrades-, va esdevenir un punt i apart.

     - IVO: Et contestaré amb la "H" que faltava, How (Com): M'agüela diu alló de "Queridos dineros, mándenme padres". Jo em quedo amb el transport, avions i trenes gegants de més de 30 hores de trajecte, taxis, bicicletes i l'inevitable rickshaw, xancleta i motxilla, tot ben amanit amb marejos, vorruts i diarrees. Sempre recordant la gent que estimes i conscient que si la vida em deixa, tornaré a abracar a la gent de Xert.

     - SANDRA: Jo vaig gaudir i molt del te de gingebre, el dalh-bat, el curri ... Pero per suposat trobes a faltar la gent que estimes... i xicotets capricis que no trobaràs enlloc del món, com la paella o el formatge de m'agüela, la tia Teresa, com a Xert no hi ha cap lloc al món i sé que encara que tornaré a viatjar, mai perdré la meua essencia xertolina.

     - ERIC: Jo sobretot trobo a faltar la família, els amics..., tot, pero físicament el clima, sobretot, quan un està acostumat al Maestrat, costa molt de canviar.

• Doncs estimats amics, aixó és tot. Ha estat un plaer poder compartir amb tots les vostres vivencíes i els vostres sentiments, us agraeixo que en aquestes festes d'Agost de 2015 hagueu estat complices d'aquesta juguesca i hagueu obert les vostres vides a tots, forasters i xertolins, que compartiràn aquests propers dies.

     Uns mesos després Sandra va marxar a Nicaragua, on va estar donant classe de repàs als xiquets i també va visitar Cuba. Marta va estar a Romania abans de la seua aventura francesa. José Miguel sé que al juliol ha estat per Xert i que en tornar a Xile parlarà amb Jaime per fer una trobada a l'altre costat del oceà. Com m'agradaria poder enviar un restret de botifarres i una botella de vi. Ivo corria per Madrid darrerament... Noemí la vaig saludar a Xert fa poc mentre xalavem com a lladres amb les tapes d'Abel al Ram-Sol. No sé si Marta i Jaime podran fer una escapada. Desconec qui trobaré en aquests dies de festa major, sé que Eric estará i bé que s'ho ha guanyat.

     Citant a R. Bach, i a mode de consol: "L'amístat no depen de coses com l'espai o el temps"

     Molt bones festes a tots!

© Copyright X.P.B. - 2015