La Primera Comunió

per Araceli Segarra Ferreres

"El que menja de la meua carn i beu de la meua sang té vida eterna", (Sant Joan, 6, 56).

    Al igual que el pa i el vi són aliment per a sostindre la nostra vida corporal i augmentar la nostra força física, Jesucrist vol mantindre la nostra vida sobrenatural i incrementar les seues virtuts per mitjà d'un signe sagrat de menjar i beguda del seu cos i la seua sang representades davall les espècies sacramentals del pa i del vi com a aliment per al nostre cos i esperit en misteriosa realitat d'aquelles paraules pronunciades i transmeses després pels seus deixebles.

    L'Eucaristia és el sagrament que significa i simbolitza el sosteniment de la nostra vida sobrenatural per la gràcia i les virtuts i igual que l'aliment és absolutament necessari per a conservar la vida, la comunió és imprescindible per a atresorar en natros la vida de gràcia. "Si no mengeu de la carn del Fill de L'Home i no beveu la seua sang, no tindreu vida en vatros", (Sant Joan, 6, 53).

    L'Església Catòlica ha volgut sempre que els fidels completen la seua assistència i participació en el sacrifici eucarístic amb la Sagrada Comunió, no sols com la unió íntima de cada un de natros amb Crist, font de gràcia i augment de santificació personal, sinó com l'acte comunitari en què tots els cristians intervenim en la festa religiosa unint-nos amb Crist i simbolitzant en la comunió, el sopar familiar del sacrifici de la missa, representant el sagrat banquet en què tots mengen i beuen del cos i de la sang del Senyor oferit per i per a tot el món.

    La comunió naix dómes que el cristià te ús de raó, per això, els xiquets és preparen per a la Primera Comunió aprenent en la catequesi els veritats de la doctrina cristiana amb la devoció pròpia de la seua edat per a distingir el Cos de Crist de l'aliment ordinari, adorant-lo amb reverència i amor i incrementar la seua Gràcia Santificant en una cerimònia rodejada de solemnitat tant en el tremp com en la calderer familiar que en el cas de Xert participa tota la població.

    Uns mesos abans, quan et trobes pel poble als familiars i amics dels teus parixes, tots et diuen que s'han assabentat que enguany prendràs la comunió i et demanen que passes per sa casa a ensenyar-los el vestit. A l'eixir de missa fas una volta pel poble amb unixes targetes de recordatori i t'acostes pels cases que prèviament et van convidar. Les dones et parlen de l'elegant que vas vestit i els hòmens de com t'has fet de major. Llavors et donen un dinerset o un regal i el teu els entregues una targeta de rècord i agraïment on està escrit el teu nom i cognoms, l'església que has combregat i la data.

    Altres persones del poble que et veuen pel carrer, també et poden donar una propina que arrepleguem inesperadament donant-los els gràcies i la targeta, encara que cada any és va modificant este procedir i actualment moltes persones et porten els regals personalment a la teua casa.

© Copyright Araceli Segarra Ferreres - 2006

http://www.ullastre.info